Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Menorca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Menorca. Mostrar tots els missatges

30 de desembre 2019

Agraït per la bellesa

Agraït per la bellesa de tanta lluminosa vida,
m'entreg fascinat al goig d'aquests verds esquitxats
pel groc dels lletsons, les vinagrelles, l'argelaga,
el fonoll, la canyaferla, el blanc de les caramuixes,
les margarides, el morat de l'enclova, el lila dels cards,
el vermell de les roselles... que fan del camp
menorquí un quadre impressionant que fascina,
encanta i enamora els sentits.


Ponç Pons. El rastre blau de les formigues. 2014

24 de febrer 2014

Mitjorn

Eren platges de sol
instaurades en el blau
davant Mallorca.
En el sagrat ofici del primer bany
que recupera el primer estiu del món;
el sud escrit damunt l'arena
en blanc, i el mar que ve d'Orient.
No hi ets.
De lluny, igual que tu, eren
els que tornaven.


Son Bou, Menorca




Margarida Ballester, dins,


II Festival de poesia de la Mediterrània. 2000

27 d’octubre 2013

Versos per la llengua

Ocupació Facultat de Magisteri
Alcover toca de peus a terra: afirma que la feina de
tres-cents anys no es desfà amb una grapada, i que
la renaixença de la llengua és una empresa tan grossa
i transcendental que no es pot reduir a una tasca
acadèmica, al treball dels filòlegs. Però si d'una banda
veu gent que abandonat la llengua pròpia, també
veu una munió, potser dispersa, de gent de totes
les condicions i edats que ha començat la reconstitució
de la nostra llengua, i es mostra convençut que la
durà a cap.

(fragment del pròleg)

Miquel Àngel Maria,
dins, Versos per la llengua, 2013

24 de juliol 2013

La llengua que ens habita

Menorca, orgullosa i acollidora. La penya grisa batuda per la
mar i el vent. La infantesa que es bressa en l’arena blanca.
Serena, malgrat la lluita constant contra la destrucció. Contra
el ciment. Que també voldria tapar la nostra boca. Els nostres
mots. Paraules i paisatge que ens han donat forma. Des de
sempre. Som la terra que respiram. Som la llengua que ens
habita. Feta de paraules i paciència. Una immensa paret seca.
Que protegim i ens protegeix. Perquè mai no oblidem qui som.
Perquè mai no ho oblidin. Aquells que, destral en mà, ens volen
esquarterar l’ànima. Terra i llengua. La lluita constant. Menorca,
amb la fortalesa de la penya eixuta i la calidesa de l’arena
blanca. Amb la serenor, com va dir el poeta, d’una estàtua.


Maite Salord, dins,

10 de febrer 2013

Lloc desig

Santa Àgueda per Carlos Pons a Flickr
Als meus pares

Un lloc petit, que no tinga mania
de fer-se gran, que se'n veja el final:

amb uns quants horts i la mar o muntanyes
de respir blau al fons. Un lloc desig.




Pau Sif, dins,

Joves poetes catalans, 2004

22 d’agost 2011

Menorca és excel·lent i la seua gent honrada.

Déu ens duga la pluja a tots!
Amb ells, terra i gent, m'he portat bé i generós.
Ells van trobar el just comportament,
jo el millor lloc per a viure.
Menorca du la ema de magnificència
la ena de noblesa, la erra de realisme
i la ce de cohesió col·lectiva.
Déu sap com me l'estime, Menorca.
L'estime amb l'amor malenconiós
de qui n'enyora la unió.


Saïd Ibn Hakam, dins,


Josep Piera. El jardí llunyà. 2000

29 de desembre 2009

Inventari d'alba

                       A Joan Vinyoli


El cine en blanc i negre que ja he vist

La música barroca el blues el jazz
Aquest poema inútil i el desig
De ser estimant pura paraula gest
Contra l'absurd del mal contra l'oblit
De tot allò que ens fa ser més humans
Els llibres que encara ara vull llegir
I el gust per tot allò que sigui art
L'amor immens que sent sagrat pels fills
I un munt de mots que cal salvar insurgent
S'estranya en passar esquiu el vell mestral
Sobre Menorca hi plou

No tenc res més



Ponç Pons. El salobre. 1997

Pròleg: D. Sam Abrams