Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mestres [Apel·les 1854-1936]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mestres [Apel·les 1854-1936]. Mostrar tots els missatges

14 de desembre 2019

Les estrelles

El cel és un camp
ple de meravelles;
l'ha llaurat el Sol,
la Lluna és qui el sembra.
La llavor que hi cau
tot seguit arrela;
arrela i floreix,
cada flor una estrella.

Quan apunta el Sol,
les flors es repleguen;
quan el sol pon,
totes s'esbandeixen.
Des de dalt del cel
guaiten a la terra;
cada infant que dorm
una estrella el vetlla.


Apel·les Mestres, dins,


Poesies amb suc : antologia de poesia per a infants, 2007
Ed.: Miquel Desclot
Il.: Mercè Galí

30 de maig 2016

ALBADA

  Recolzat al balcó, per on s'enrosquen
les gentils i florides campaneres,
per on com una verda catarata
pomposament, tota raïms i pàmpols,
se desborda la parra luxuriosa,
rebo el petó del sol ixent.
                                         La brisa
du perfums estivals que el cor penetren;
el cel és blau i rutilant; sonores
al voltant dels raïms brunzen abelles.

  Damunt dels pàmpols, gravement gaudint-se
dels raigs del sol, les zumzidores mosques
se refreguen les mans amb complacència,
com hisendats per qui el nou jorn se lleva
sense temors ni angoixes...
                                          Quina calma,
quin benestar respira el món! Quant bella
se desperta la vida! Quant ditxosos
semblen la terra, el cel, la llum i l'aire!...
   Cert és que l'Home encara dorm, i em trobo
tot sol amb la Natura cara a cara.

p. 127

Apel·les Mestres / a cura de Joaquim Molas



29 de maig 2016

CANÇÓ DE MAIG

Flor del taronger agre o bord (citrus aurantium) per Teresa Grau Ros
Lo taronger floreix,
       tot ell és flaire;
la flor del taronger
       perfuma l'aire.

Amb son preuat perfum
        l'oreig s'adorna,
parteix ben lluny amb ell...
        mai més lo torna.
Abans no el robi tot,
        oh vida mia!,
baixem al jardí junts
         al caure el dia.

Brandant lo taronger,
        al vent s'inclina,
i una ruixada en cau
        de tarongina.
Correm sota el brancall,
        ma companyona,
i et teixirà la flor
       blanca corona.

Correm, que el taronger
       perfuma l'aire!
Correm... que el mes de maig
       no dura gaire!


Apel·les Mestres / a cura de Joaquim Molas

30 de juny 2015

Llegendes del Montseny

Grandalla (Narcissus poeticus) al Montseny (Catalunya) per Arnaucc - Creació pròpia. Licensed under CC BY-SA 3.0 via Wikimedia Commons - https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Grandalla_(Narcissus_poeticus)_al_Montseny_(Catalunya).jpg#/media/File:Grandalla_(Narcissus_poeticus)_al_Montseny_(Catalunya).jpg
Els esperits forts respondran que supersticions
i llegendes -mentides tot- són resquícies d'un
temps d'ignorància i de credulitat inconscient;
per lo tant la seva desaparició, lluny de doldre,
és de celebrar.

No vull discutir-ho. Lo que sé, lo que afirmo
rodonament, és que en aqueixes mentides hi
batega l'ànima del poble, i són un preciós
document per reconstituir la història íntima
del seu passat. I aquest valor, per ell sol, ja
fóra prou  per moure'ns a recollir -les 
pietosament, si no en tinguessin encara un
altre: és que són aqueixa cosa misteriosa que
no s'explica i que s'anomena Poesia.


(Fragment del pròleg de l'autor)



Apel·les Mestres. Llegendes del Montseny, 2004


10 de juliol 2014

En una nit tranquila

Statue of Moon Goddess
La lluna dexa caure una claror mólt viva
al davant del meu llit,
y jo dubto un instant si no es blanca gelada
lo que veig brillâ axí.

De sobte axeco el cap y contemplo la lluna...
Torno a abaxar el cap y penso en mon país

Li-Tai-Pé, dins,



Apeles Mestres. Poesia xinesa, 1925

Poesia xinesa


Respecte a la concisió en sí, es una qualitat
altament estimada dels poetes xinesos, lo qual
fa no tan solament que cada vers sigui just,
precís, desprovehit de la faramalla ab que solen
embutir els seus versos els poetes europeus, sinó
que fa ademés que les composicions xineses
siguin en general de curtes dimensions; gracies
a lo qual aquexes composicions, lluny de fatigar
al lector, l'impressionen vivament y se li graven
ab gran facilitat en la memoria.



(Fragment del preàmbul)


Apeles Mestres. Poesia xinesa, 1925

12 d’agost 2013

Ritmes clàssics

Monument a Apel·les Mestres : l'amic dels infants, de les flors i dels ocells - Parc de la Font del Racó (Barcelona) per Teresa Grau Ros
Afortunadament, se'ns ha conservat bona part
de la poesia llatina, igual que de la grega, amb
els seus versos i, cosa més important, amb els
seus textos.
(...)

Gràcies a elles s'ha desenvolupat durant segles
la literatura occidental, i pel seu mestratge encara
podem escriure amb una certa dignitat; per tant,
és bo que ens iniciem en el seu estudi i les anem
coneixent en detalls tan íntims com el que ara ens
ocupa: l'art de construir versos.

(Fragments)


Jordi Parramon i Blasco. Ritmes clàssics, 1999

30 de juliol 2013

Liliana: introducció a una lectura

Mama Grizzly Bear and Cubs
Mes jo que vinc al bosc a apendre i millorar-me;
que hi só matriculat, crec jo, de naixement, no
temis veure'm pas un punt endormiscar-me,
distreure'm un moment.
Oh, no! -I ara, callem; no em contis cap follia,
ni em parlis de ciutat ni entonis cap cançó.
Callem, ja ha obert el bosc la classe de poesia:
Comença la lliçó.


(Fragment)


Apel·les Mestres

Liliana : el món fantàstic d'Apel·les Mestres, 2005


24 de febrer 2013

La nit és freda...

Agulles nevades 1
La nit és freda, silenciosa i clara;
tot dorm. La terra, el cel,
reposen en un somni d'agonia,
lo somni de l'hivern.

Com altres nits no canta, entre les heures
que escalen la paret,
l'aire en passar; avui ha emmudit l'aire,
i les heures també.

La lluna vigilant, la lluna sola,
parant-se enmig del cel,
me guaita fit a fit; i amb ses mirades,
serenes i esplendents,

Has sofert molt, me diu, jo ho sé de sobra;
però jo sé igualment
que, encara que poguessis, no voldries
deixar d'haver sofert lo que has sofert.






Apel·les Mestres, dins Poesia de la Renaixença, 1994