Cap mirada no et pot trair rítmicament inimitable els teus dits són percussions sonores amb l'articulació de les visions que no veus. Si perds les estructures és perquè les estructures maten la llibertat. Pianista de les sensibilitats humanes ets la il·luminació de les notes. Jep Gouzy. Poesia oberta (1950-1990). 1990 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montoliu [Tete 1933-1997]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montoliu [Tete 1933-1997]. Mostrar tots els missatges
15 de febrer 2015
17 - Tete Montoliu
Etiquetes de comentaris:
Gouzy [Jep 1933-],
jazz,
llibertat,
mirada,
Montoliu [Tete 1933-1997],
pianos,
poesia musical,
sensibilitat,
visions
Subscriure's a:
Missatges (Atom)