Qualque cosa resta encara dels estius tan enyorats, qualque cosa que es renova amb dolcesa sempre igual. La claror dematinera que és daurada, com abans, fa reviure l'alegria infantil dels primers anys. Si en veig de coses que foren i que semblen retornar! A les mortes rebesàvies els besnéts van retirant. Oh, els vellets! -els pintaria- prou deixaren qui els semblàs! Hi ha garbes per les eres, oronelles pels teulats, alegries a les noces i plor viu als soterrars. I en la cursa de la vida que s'esmuny en santa pau, qui diria la bonesa del sol, de l'aire, del pa? Maria Antònia Salvà. Lluneta del pagès, 1952 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mozart [Wolfgang Amadeus 1756-1791]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mozart [Wolfgang Amadeus 1756-1791]. Mostrar tots els missatges
27 de desembre 2013
No tot fa mudança
Etiquetes de comentaris:
aire,
Choir of Somerville College (Oxford),
Illes Açores,
Mozart [Wolfgang Amadeus 1756-1791],
pa,
pau,
Salvà [Maria Antònia 1869-1958],
Sao Miguel,
sol
14 de juliol 2013
Amb música de Mozart
I diré rosa, i claror d'aigua pura, i estels en somnis: els violins ja canten la frescor d'una dansa. Rosa Leveroni. Obra poètica completa, 2010 |
Etiquetes de comentaris:
Downing [Jenny],
estels,
fonts,
frescor,
Leveroni [Rosa 1910-1985],
Mozart [Wolfgang Amadeus 1756-1791],
poesia visual,
roses,
somnis,
Vila Joiosa
03 de juny 2013
Poema
A tu, qui siguis, t'invito a trobar les coses amb la transcendental bellesa, com jo les trobo, i tindràs el poema. setembre de 1961 Joan Brossa. Poemes escollits, 1995 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
bellesa,
Bordons [Glòria],
Brossa [Joan 1919-1998],
Mozart [Wolfgang Amadeus 1756-1791],
Parlament de Catalunya,
persones,
poesia breu,
poesia senzilla,
poesia sublim,
respecte,
transcendència
15 d’agost 2012
L'estiu
L’estiu
converteix les hores
en peces de roba
que estenem
mentre el sol
ens escriu poemes a la pell.
|
Etiquetes de comentaris:
Cardona [Ona 1983-],
estiu,
Guasteví [Sara],
Menorca,
Mozart [Wolfgang Amadeus 1756-1791],
Orquestra de Cambra Illa de Menorca,
poesia breu,
poesia illenca,
sol
23 de maig 2012
El negre i el carmí! Sí, só de borra,
El negre i el camí! Sí, só de borra,
Tu, ni bicorne ni groc, qui ho ha dit;
Cuita, pinta't de blau, de rosa un pit,
I enfonsa els peus amb mi en tèbia sorra.
Prou ta germana clama: -És salmorra!
Quin sol! Endinsa't més, dalí, delit;
Ja ens banyarem de lluna si fa nit,
I amb dits d'argent, jugarem a la morra.
Que si un fox, o Mozart? Rècord de braça!
Dóna't tota a la mar, i fes el crol
Mentre un vol de gavines tapa el sol.
Capbussa't; carbonós, passa Neptú
Ple d'estels i flairós, tibat i nu,
Fitora amb flors i una tendra veuassa...
J. V. Foix. Cada poeta és ell : un llibre i un disc... , 2011 |
Etiquetes de comentaris:
blau,
estels,
Foix [J. V. 1893-1987],
gavines,
groc,
mar,
Mozart [Wolfgang Amadeus 1756-1791],
poesia marítima,
roses,
sol
10 de febrer 2012
Cada dia l'esperança es fon
Cada dia l'esperança es fon i l'espera s'allarga unes hores. On trobar la paraula tan buscada? Vora la xemeneia encesa, el fred penetra, es fa íntim i s'escalfa. Montserrat Abelló. Vida diària ; Paraules no dites, 1981 |
Etiquetes de comentaris:
Abelló [Montserrat],
actituds,
esperança,
estimar,
fred,
fulles,
Institut d'Estudis Catalans,
Mozart [Wolfgang Amadeus 1756-1791],
paraules,
poesia breu,
poesia de l'esperança,
temps,
Vinicius [Carlos]
08 d’octubre 2011
Conversa
M'has besat al front o a la boca, no ho sé, m'ha arribat només una veu dolça i la densa fosca ha envoltat l'astorament d'unes tímides pestanyes. Al front t'he besat de pressa, car m'ha trastornat el perfum del teu alè tot fluint, però no ho sé, -m'ha arribat només una veu dolça i la densa fosca ha envoltat l'astorament d'unes tímides pestanyes, m'has besat al front o a la boca? (De Poma de la falda) Jaroslav Seifert. Els galls, els morts i l'amor de les dones, 2005 |
20 d’abril 2011
Olles
Olles amunt i olles avall.
Tot passa i tot s'adoba.
Arriba una dona
i diu: Què us falten serradures?
Tots els veïns dormen.
On dec haver deixat les sabates!
de Em va fer Joan Brossa (1951)
Xavier Sans. Quatre poemes de Joan Brossa, 2010
Tot passa i tot s'adoba.
Arriba una dona
i diu: Què us falten serradures?
Tots els veïns dormen.
On dec haver deixat les sabates!
de Em va fer Joan Brossa (1951)
Xavier Sans. Quatre poemes de Joan Brossa, 2010
04 d’octubre 2009
El mar angost
Amb tu per pal, vela, bandera i àncora que mai no s’arrossega, l’angost i opressiu mar de la mort, ara no em sembla pas innavegable. Robert Graves. D’amor : trenta poemes, 1991 |
Etiquetes de comentaris:
amor,
Carrió [Marga],
Graves [Robert 1895-1985],
Jaumà [Josep M.],
Larrocha [Alicia de],
mar,
mort,
Mozart [Wolfgang Amadeus 1756-1791]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)