Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nadal [Ivette]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nadal [Ivette]. Mostrar tots els missatges

30 de març 2023

Deixar

     Un fa més fort a algú si l'ajuda una mica,
                      però el debilita si l'ajuda molt.
                                      PROVERBI BUDISTA



Deixar d'emparar els altres
és (per fi)
ser generosa amb mi.


Ivette Nadal. Camí del text. 2022

19 de març 2023

12 de juny 2021

El silenci

 I.

El silenci en la cançó
són els mots que no es diuen
però s'intueixen.


II.

Per fer servir bé la paraula
em cal saber utilitzar el poder del silenci.


Ivette Nadal. L'àngel i la infermesa del pensament. 2020


05 de gener 2020

En aquest bosc

S'alcen arbres blancs,
com versos.

Uns més rectes,
d'altres corbats,
alguns marcats
per les mans dels amors
que hi han passat.

Aquest bosc té tanta força com por,
por del blanc immaculat,
por de la negror de ser oblidat,
i sembla que de tant que hi ha plogut,
no ha quedat cap petja que expliqui
com saber-hi estar (en aquest bosc).

Però avui (de nit),
quan tots els pigments s'han assecat,
els arbres se m'han fet escorça
i com una foguera
m'han abraçat
i el blanc es torna creatiu
enlluernant a toc intermitent
i en la seva personalitat
se'm fan vida
i ja no tinc por d'esperar
el paisatge que ha de passar,
convex o còncau.



Ivette Nadal. Arbres, mars, desconcerts, 2017
Pr.: Anna Aguilar-Amat

30 de març 2019

Bella Lee

Man Ray, l'home llum,
fotografia la bella Lee
que pregava per ser estimada.

Encenc una llum de bengala,
faig una creu cap a l'aire
i deixo les sabates arrenglerades:

vull caminar i caminar més perquè em deixi de tremolar la poca
pell de l'os d'aquest migdia que se m'escola com la vida.



Ivette Nadal. Arbres, mars, desconcerts. 2017

Pròleg: Anna Aguilar-Amat

23 de juny 2018

Peça a peça

Hi ha una llum de vigília
en un carrer estret de Girona

per si goses tornar
i endreçar

-potser peça a peça-

els mots d'un conte nostre ja acabat.



Ivette Nadal. Arbres, mars, desconcerts, 2017
Pr.:  Anna Aguilar-Amat

31 de maig 2018

Et vindria a dur

Voldria ta ciència
JOSEP CARNER


Et vindria a dur

un poema escrit en la mirada,
així, al tornar-ne,
passar a tinta
la trobada més amiga.
I si entre els llavis s'evidencia la melangia
que vingui la tempesta,
i que la boira no amaini:
vull que siguin molts,
els silencis que tremolis,
mentre em llampegues,
amb guerres dolcíssimes.

III


                           Estació de Sants, 9 de setembre de 2006



Del recull Camí privat.




Ivette Nadal Aldrufeu, dins,

Quàntiques! : 10 poetes joves en diferencial femení. 2008

Edició: QUARKpoesia.




Dedicatòria del llibre:

                                A Montserrat Abelló,
      presidenta d'honor de QUARKpoesia
i alma mater de les dones lliures d'esperit.


                                         I em duen de nou
                                 l'urgent desig de viure.

27 de maig 2018

En plena recuperació

En plena recuperació
em sento estranya dins el meu jo.

Però quan estic damunt
la fi del món,

em fas un petó al front,
i per un instant
sembla que s'hagi acabat tot.


De desconcerts


Ivette Nadal. Arbres, mars, desconcerts, 2017
Pr.: Anna Aguilar-Amat

30 d’abril 2018

Els rellotges

Els rellotges
marquen el pas del temps;

que s'aturin
que no corrin
que no toquin

i nosaltres serem eterns.




Ivette Nadal. Arbres, mars, desconcerts. 2017

Pròleg: Anna Aguilar-Amat

05 de maig 2013

Cançó de bressol per a un osset de peluix

Per a Esther Sala, Josep M. Sala-Valldaura, Nathalie Bittoun D. i Charlie. 
I per a Ivette Nadal, que se la feta seva.

Si t’adorms vindrà la nit, la perla blava,
vindrà la son amb set cavalls,
vindran els somnis a bressar-te,
vindrà el repòs, vindrà la calma.

Si t’adorms jo vindré amb tu per camins d’alba,
veurem el mar de set coralls,
veurem els boscos d’or i plata,
veurem el foc i la muntanya.

Si t’adorms tindràs el món, tindràs la flama
tindràs el temps dels set miralls,
tindràs la flor de la llum blanca,
tindràs el vent, tindràs l'onada.

Si t’adorms seràs el cant, seràs la dansa,
seràs el dring de set cristalls,
seràs ressò d’una veu clara,
seràs cançó, seràs tonada.

Si t’adorms, ai, si t’adorms,
seràs l’alè d’una abraçada.


  Víctor Sunyol