A l'ull rodó del pou del claustre gòtic, hi ha albades de matines. També hi naveguen núvols i encara algun estel, que s'endormisca. Sabatilles silents de llum somorta, petgen la gran fullaraca de la nit i l'ull rodó del pou comença a emparar ocells i càntics. Jo espero, si més no, sentir l'ardent llepada de la llum del dia en créixer. Teresa Roses. Aquesta estranya margarida, 1999 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Neosnaps. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Neosnaps. Mostrar tots els missatges
15 de febrer 2011
El pou (1)
Etiquetes de comentaris:
alba,
càntics,
claustres,
créixer,
estels,
llum,
matí,
Neosnaps,
núvols,
ocells,
pou,
Roses [Teresa]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)