Si mereixíem de sentir l'ora com abrillanta sons despullades del camp, del prat, ja fórem dignes de desvetllar-nos, de dir paraules de llibertat. Si recordàvem que la nit freda hostil i cega retornarà, tothora guaites a llocs altíssims vigilaríem l'antiga cleda del nou ramat. És aleshores, mentre l'estrella camina lenta cap al seu jóc, que noms difícils vénen, i llavis secs, calladíssims, rompen amb càntics de llibertat. Salvador Espriu. Per a la bona gent, 1984 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Orfeó Català. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Orfeó Català. Mostrar tots els missatges
31 de maig 2013
SI HO MEREIXÍEM
Subscriure's a:
Missatges (Atom)