Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Parc de Cervantes (Barcelona). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Parc de Cervantes (Barcelona). Mostrar tots els missatges
21 d’abril 2019
Schoone Gezelle Blomme
Etiquetes de comentaris:
blanc,
flors,
fotografies,
Grau Ros [Teresa 1959-],
Parc de Cervantes (Barcelona),
poesia visual,
roserars,
roses
14 de juny 2015
La poesia
Etiquetes de comentaris:
Altolaguirre [Manuel 1905-1959],
bellesa,
colors,
García [José Antonio],
Grau Ros [Teresa 1959-],
llum,
paradís,
Parc de Cervantes (Barcelona),
roses
02 de gener 2015
La conversa
La conversa amb l'amic és franca,
no va orientada a cap finalitat a priori;
és l'intercanvi de paraules i de pensaments
pel mateix gust de fer-ho, sense cercar
res a canvi. En conversar amb ell,
no cerquem cap altre fi que la mateixa
conversa, que l'escolta dels seus
pensaments i de les seves vivències.
És un fi en si mateix.
(Fragment)
Francesc Torralba. L'amistat, 2008
|
Etiquetes de comentaris:
amistat,
conversar,
escoltar,
Fàbregas de Sentmenat [Eulàlia 1906-1992],
Grau Ros [Teresa 1959-],
Parc de Cervantes (Barcelona),
serenitat,
Torralba [Francesc 1967-]
02 de novembre 2013
Roses blanques
Etiquetes de comentaris:
acollir,
amistat,
blanc,
camins,
compartir,
esperança,
fotografies,
Llach [Lluís 1948-],
llum,
Martí i Pol [Miquel 1929-2003],
Parc de Cervantes (Barcelona),
roses,
somriures,
ulls
21 d’abril 2013
Tres poemes visuals
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Grau Ros [Teresa 1959-],
groc,
Parc de Cervantes (Barcelona),
persones,
poesia del cor,
poesia floral,
poesia visual,
roses
01 d’abril 2013
A la memòria
Etiquetes de comentaris:
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
Barcelona,
claror,
desitjos,
estimar,
germans,
Parc de Cervantes (Barcelona),
persones,
poesia de la memòria,
roses,
saules,
tendresa,
ulls
07 d’octubre 2012
La meva ciutat
¿Com podria dir-vos, si no la sabíeu, la meva ciutat? Amb l'alba es desperta i és ampla i oberta la meva ciutat. És feta amb les pedres i amb l'ànima i l'aire i el sol i les pluges de segles passats. És feta de vida, que passa a corrues, i és d'ara, amb els homes d'ulls esperançats. Amb arbres que vessen ocells a la Rambla, amb flors que endiumengen vents de llibertat, amb crits i banderes i gent abrandada. El treball i el somni caminen plegats. ¿Com podria dir-vos, si no la sabíeu, la meva ciutat? El verd l'acompanya i el blau l'amanyaga, és seva l'onada i el mar encalmat. El port emmiralla núvols sense pressa. De vegades sembla que el temps s'ha aturat. ¿Com podria dir-vos, si no la sabíeu, la meva ciutat? Ginesta és, de festa, claror i primavera. Olor de muntanya, Sant Ponç perfumat. I una veu molt clara de tenora, engresca els carrers i places i puja als terrats. La tardor no porta cap vel d'enyorança. És tot esperança el setembre daurat. l enllà de les festes, somriu Barcelona, l'eterna, la jove, que m'ha enamorat. La meva ciutat. Josep Maria Andreu. Poemes i cançons: 1957-1992, 1993 |
Etiquetes de comentaris:
Andreu [Josep M. (Josep Maria) 1920-2014],
Barcelona,
Catalunya,
ciutats,
estimar,
Grau Ros [Teresa 1959-],
llibertat,
Parc de Cervantes (Barcelona),
poesia ètica,
poesia sublim,
setembre,
tardor
27 de juny 2010
Una faula necessita la seva extensió
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Barcelona,
glicines,
Grècia,
oracles,
Parc de Cervantes (Barcelona),
persones,
Rafart [Susanna 1962-],
roses,
vermell,
viatges,
xiprers
Subscriure's a:
Missatges (Atom)