Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Parc de Cervantes (Barcelona). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Parc de Cervantes (Barcelona). Mostrar tots els missatges

14 de juny 2015

La poesia

Recorregut botànic: Rosers botànics d'Àsia VIII. Rosa "Silver Monn", CVIIILaeHlae 67, parterre 35 (Parc de Cervantes) per Teresa Grau Ros
No hi ha cap pas,
ni travessa ningú
les llindes de llum i de colors,
quan la rosa s'obre,
perquè invisibles són els paradisos
on invisibles aus
els cants melodiosos del silenci
a les fosques donen a l'aire,
més enllà de la flor, on mai
ànima vestida pot presentar-se,
on es rendeix el cos a la bellesa
en un buit entranyable.


(poesia traduïda per a aquest blog)



Manuel Altolaguirre, dins,

02 de gener 2015

La conversa

Serenitat d'Eulàlia Fàbregas de Sentmenat al Parc de Cervantes (Barcelona) per Teresa Grau Ros a Flickr
La conversa amb l'amic és franca,
no va orientada a cap finalitat a priori;
és l'intercanvi de paraules i de pensaments
pel mateix gust de fer-ho, sense cercar
res a canvi. En conversar amb ell,
no cerquem cap altre fi que la mateixa
conversa, que l'escolta dels seus
pensaments i de les seves vivències.
És un fi en si mateix.



(Fragment)


Francesc Torralba. L'amistat, 2008


02 de novembre 2013

Roses blanques

Rosa blanca al Parc de Cervantes de Barcelona per Teresa Grau Ros
Com un gran ram de roses blanques
el teu record que m'acompanya,
de tanta llum et soc deutor
que em sobra espai i em sobra tarda,
tot se m'emplena amb el teu nom
que repeteixo, Laura.

Ombra de mar la veu que et crida
i vent de somnis la mirada,
penso el silenci empresonat
en els acords d'una guitarra
i tot s'emplena del teu nom
que repeteixo, Laura.

Tanta esperança compartida
fa més possible l'esperança,
rossola el temps pel tornaveu
harmoniós de les paraules
tal com rossola pel teu nom
que repeteixo, Laura.

Tots els camins per acollir-te,
tots els ressons per enyorar-te
i el teu somriure fet cançó
molt més enllà de la recança
per gronxolar-me amb el teu nom
que repeteixo, Laura.

Et sé molt lluny però em convides
amb els ulls clars a recordar-te
i ara amb un gest desmesurat
faig del teu gest el meu miratge
per perdre'm sempre en el teu nom
que repeteixo, Laura.



Lluís Llach. Estimat Miquel. 2013

01 d’abril 2013

A la memòria

Rosa del Parc de Cervantes ( Barcelona) per Teresa Grau Ros

Torbido lago ove affuisce il cuore.
Elio Filippo Accrocca

Tu que tan fidelment on floriren les roses
Del desig ara em regues els saules de l'enyor,
Guarda'm clapes ben netes per a dues imatges,
Estany enterbolit on aflueix el cor:
L'alta ombra del germà de callada tendresa
I aquells ulls de l'amat irisats de claror.



Maria Àngels Anglada. Columnes d'hores : Díptic,... 1990


Roserar del Parc de Cervantes (Barcelona) per Teresa Grau Ros

07 d’octubre 2012

La meva ciutat


Parc de Cervantes (Barcelona) per Teresa Grau Ros
¿Com podria dir-vos, si no la sabíeu,
la meva ciutat?
Amb l'alba es desperta i és ampla i oberta
la meva ciutat.

És feta amb les pedres i amb l'ànima i l'aire
i el sol i les pluges de segles passats.
És feta de vida, que passa a corrues,
i és d'ara, amb els homes d'ulls esperançats.

Amb arbres que vessen ocells a la Rambla,
amb flors que endiumengen vents de llibertat,
amb crits i banderes i gent abrandada.
El treball i el somni caminen plegats.

¿Com podria dir-vos, si no la sabíeu,
la meva ciutat?

El verd l'acompanya i el blau l'amanyaga,
és seva l'onada i el mar encalmat.
El port emmiralla núvols sense pressa.
De vegades sembla que el temps s'ha aturat.

¿Com podria dir-vos, si no la sabíeu,
la meva ciutat?

Ginesta és, de festa, claror i primavera.

Olor de muntanya, Sant Ponç perfumat.
I una veu molt clara de tenora, engresca
els carrers i places i puja als terrats.

La tardor no porta cap vel d'enyorança.
És tot esperança el setembre daurat.
l enllà de les festes, somriu Barcelona,
l'eterna, la jove, que m'ha enamorat.

La meva ciutat.



Josep Maria Andreu. Poemes i cançons: 1957-1992, 1993

27 de juny 2010

Una faula necessita la seva extensió

Roserar del Parc de Cervantes - Barcelona per Teresa Grau Ros
Una faula necessita la seva extensió. Potser és
per això que tan al nord de Grècia, s'acreixen
les glicines parasitant xiprers. Flors que han
vençut un tronc envaït de vermells. I he de
fingir sorpresa en lliçó de botànica. Jo, que
he emprès, vacil·lant, un viatge extingit, sen-
se escoltar els oracles del meu petit país. Eren
breus els designis per a les meves ales, massa
propers els tresors que mai no voldré trobar.



Susanna Rafart. Baies. 2005