Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Perejaume [1957-]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Perejaume [1957-]. Mostrar tots els missatges

05 d’agost 2022

Aigües tortes

Les paraules per on passo, les que ara em llegiu,
aquelles per on us faig passar, les paraules on soc
per qui m'hi cerqui, la paraula de les paraules
al meu través. La veu viva de les paraules, sense
haver-les de dir ni de llegir. L'escriptura en veu,
en nom, de les paraules, com un soroll remot
que se'm vessés als dits. Els textos haguts i per
haver, allà on, sempre en camí per mica de
pendent que se'ls obri, les lletres hi troben
el seu natural. Les paraules fluents, nítides, el
do líquid i sonor de les paraules d'esbarriar-se,
a terra, elles amb elles. La bocaterra de les
paraules, les paraules illetrades, més aviat
magres i pedregoses, el sauló excessivament fort,
la terra massa cremosa o afetgegada, de tant 
posar-nos a la boca un lloc per mirar-lo de dir.



Perejaume. Obreda. 2003

29 de desembre 2019

Ho tinc observat

Ho tinc observat. Si entro al bosc i hi aboco
un perfum de públic, el bruc és l'arbust que
menys s'hi complau, el que menys s'immuta.

Així mateix, quan, tot i caldre-li, algun arbre o
arbust o planta no s'ha contingut suficientment,
el bruc li ho retreu.



Perejaume, dins,

Poetes del Maresme : deu anys d'Espais de Poesia, Alella 2008-2017. 2019. 2a ed.

Edició de Montserrat Serra i Arenas

06 de febrer 2019

Fer murgonar un text

Fer murgonar un text. Això és, colgar-ne un sarment de
ratlla per fer-ne un text nou. I sí, així que ho fem, el paper
s'enfosqueix de lletra i gemes de creixement de lletra.





De 64 PUNTS I A PART


Perejaume, dins,

Reduccions : revista de poesia. Setembre 2018, núm 110/111, p.64

24 de febrer 2018

Arbreda

Friedrich, abans de posar-se a pintar,
tancava els ulls. Aquest gruix verd d'oratge,
amb sons de toponímia al joncar,
que s'apropava provant de dir el paratge,

els noms de l'aigua i de l'aigua l'engany

en prendre forma d'arbre i créixer, d'aire
i anar-se'n. Aquest clot, aquest malguany
entre les herbes. Hi ha un indret no gaire

lluny d'això, un boscatge no talat

de fa molts anys, l'efecte que hi sojorna,
real, al sotamot mateix dels arbres,

calmosament, l'arbreda que retorna

el vers al vers en tota veritat.
Pengen els quadres: els arbres als arbres.


Perejaume, dins,



Antologia i guia didàctica : dels trobadors a la poesia actual. 1992

Edició: Jordi Balcels, Albert Roig

29 de desembre 2012

Si poguéssim

Si poguéssim guardar físicament a la memòria el que hem vist,
un cop seques, aquestes vistes, esmicolades, polvoritzades,
foren uns pigments extraordinaris.




Perejaume. Obreda. 2003

28 de desembre 2012

L'aigua florida

Al Maresme s'anomena vent de frau el vent petit i divers que
cada rial enrosa. Generalment durant la nit i la matinada, la rosa
dels vents s'enrama aterralant una tija a cada sot del litoral.
La floració del mar, en canvi, és més manifesta en les hores
centrals del dia, quan bufa el gregal o el garbí i, amb un onatge
una mica picat, els pètals de l'aigua s'entreaixequen. Aleshores,
de la sorra estant, el mar es percep com un element botànic,
com un alzinar dens i asserenat. No debades, els maresmencs
sempre hem pensat que entre la fulla coriàcia de l'alzina i el cop
de pètal de l'aigua del mar hi ha una relació misteriosa però certa.




Perejaume. Obreda. 2003

08 de desembre 2012

Com s'ho fa la terra

¿Com s'ho fa la terra per semblar-nos sempre nova, per no parar
de semblar-nos-ho? El món és més jove que jo, diu Carles Riba.
¿Què ho fa que en el mar que torna i retorna sobre un mateix punt,
no hi veiem monotonia inútil, i sí que n'hi veiem, en canvi, en
els llocs comuns d'una conversa o en l'obra que repetim, o que
hi insistim massa?




Perejaume. Pagèsiques. 2011

06 de desembre 2012

L'obra...

L'obra posa les mans dins l'autor i n'extreu el que l'autor hi tingui. 

La sensació de sentir-se acariciat per dintre davant l'obra feta ve d'aquí.




Perejaume. Pagèsiques. 2011