Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pla [Josep 1897-1981]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pla [Josep 1897-1981]. Mostrar tots els missatges

30 de juny 2018

68 | Amat i amic

                                            Creure és voler creure.
                                                                         JOSEP PLA


Si creure és voler creure que existeix més enllà
una vida més alta sense ahir ni demà,
¿per què m'és tan difícil decidir-me a acceptar
que des de l'altra vora tu m'allargues la mà?

Espero, espero encara, desesperadament,
que tu ―quina part teva: el gest, els ulls, la ment?―
des d'algun lloc que ignoro ―el cel, la nit, el vent?―
continues amant-me, continues vivent.

Vull creure ―però costa!― que el teu cos, immortal,
s'ha integrat en el cosmos, en el món vegetal,
en la pluja de vidre, en el tramuntanal.

Oh, poder descobrir-te en la gran quietud
de l'arbreda adormida, de l'herbei de vellut,
i en el riure tendríssim de l'infant que ens has dut!




Carme Guasch. Poesia completa, 2005


07 de setembre 2015

Un poema no s'explica

Monument a Josep Pla de Pia Crozet (Girona) per Teresa Grau Ros
Un poema no s'explica; és a dir, les seves paraules
no són canviables per unes altres, el seu cant no pot
ésser dut més ençà de les nocions i de les imatges
que comporta, perquè justament la seva comesa és
dur el lector més enllà d'elles, pel camí d'una veu
insubstituïble.


(Fragment)

Carles Riba. Elegies de Bierville, 1968

17 de març 2013

Cabotatge mediterrani

camí del castell...
Els llibres s'han d'haver llegit abans. L'important és la visió
directa, la llibertat -intel·ligible fins on sigui possible- de la
sensibilitat humana.

(Fragment)

Josep Pla. Cabotatge mediterrani, 1991

28 de desembre 2012

Montserrat Roig (1946-1991) i el setge de Leningrad

Исаа́киевский собо́р

Montserrat Roig no fou la primera escriptora catalana que
visità i escrigué sobre la ciutat de Sant Petersburg. Abans,
Jacint Verdaguer i Josep Pla també s'havien meravellat
enfilant la Perspectiva Nevski avall fins a arribar als jardins
de l'Almirallat. Tres anys després que un atemptat acabés
amb la vida del tsar Alexandre II, pel maig de 1884, Verdaguer
hi arribà amb tren des de Berlín, acompanyant l'industrial
i mecenes Eusebi Güell, que havia viatjat a la ciutat
alemanya a vendre una patent.



(Fragment)




Pilar Godayol. Viatgeres i escriptores : deu perfils, 2011

09 de juliol 2012

Pau Casals, a Prada

Pel juliol de 1961, vaig assistir, amb uns amics, a uns
concerts del Festival Musical de Prada (Conflent).
Tenen un renom universal. Hi ha, primer, la presència
de Pau Casals, cada vegada més gloriosa, amb l'entrada
del violoncel·lista en l'ancianitat. Hi ha, després, la
qualitat dels programes; la de la música que s'hi exhala,
com la dels executants. I, després, hi ha el marc dels concerts,
que és únic i totalment inhabitual. Aquest any, Casals ha tocat
amb el violinista rus Oistrakh, que és considerat, com a
violinista, el primer del món actual.


Fragment.

Josep Pla. Retrats de passaport : una tria. 1991

03 d’octubre 2010

El pagès i el seu món

Al voltant d'aquestes masies hi sol haver, indefectiblement, un hort. L'hort està dividit en petites feixes. En el seu temps, aquestes feixes, admirablement cultivades, porten les regues. Les feixes varien, en el curs de l'any, segons les viandes plantades a les regues. Escanyolides a l'hivern, quan arriba el bon temps la pompa vegetal les cobreix esplendorosament. Llavors aquests petits horts són una delícia. No hi ha jardins que s'hi puguin comparar. Les ombres de la tarda donen a la botànica un perfum exquisit. En aquests horts hi sol haver uns arbres fruiters, variats, naturalment. Amb el pas del bon temps, la fruita que donen varia successivament. Sobre la taula apareixen els colors, els perfums, les formes de la fruita del temps. Tot és fresc i directe, a les masies. Tot hi sol ésser bo. La fruita sovint hi és deliciosa; no hi és mai la mateixa; a les cases de pagès, tot varia cada moment.

(Fragment)

Josep Pla. El pagès i el seu món, 1980