Pel camí, solitud de la pedra, camins del Priorat, difícils. Els ulls s'hi arrapen com un liquen, saben que el viure és curt. Sento la merla en una obaga i escolto veus antigues com la del riu que ve d'un maig fecund o el vent a l'ametller de verda clofa. Que no se'ns trenqui el cel com un cristall que s'enfonsa de llum. Que no s'enruni aquest celler, ni la paret, ni el pou, rosegats per la tarda vermella, ni els clavells, ni les ales, ni el pas lleu d'un poeta que diu la primavera. Maig 91 Olga Xirinacs. Óssa Major. 2009