Quin blau adust, i quin repòs tan greu,
ara que el sol va i torna
i els núvols clapen fosques les muntanyes!
No hi valen filagarses de les boirines lleus.
Cada arbre sap què vol, i no l'enganyes,
i vol el sol -tan alt!- estès per tot arreu,
i ésser en el bosc un més i enmig de tots, per torna
verd en el verd tocat de blau fins les entranyes.
Puig d'Olena, 14 gener 1969
Josep Junyent i Rafart. Obra lírica. 1995 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Puig d'Olena. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Puig d'Olena. Mostrar tots els missatges
11 de gener 2015
Quin blau adust
Etiquetes de comentaris:
arbres,
blau,
fotografies,
Junyent i Rafart [Josep 1930-1993],
Kramer [Rachel],
muntanyes,
Puig d'Olena,
verd
Subscriure's a:
Missatges (Atom)