Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rosa Sensat (Associació). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rosa Sensat (Associació). Mostrar tots els missatges

12 de novembre 2017

Ciutadans

Els ciutadans
també som paisatge
de la ciutat.

Vós, tu i jo
som un, som dos, som tres.
Som un poble, sabeu?



Gil Cabestany, dins,

Recull de poemes per a petits i grans, 1995. 2a ed.

Ed.: Maria Antònia Pujol, Tina Roig
Il.: Nöelle Granger


11 de novembre 2017

La casa

J'imagine une rue
Casa escombrada,
casa endreçada.

Bon treball i bon semblant
fan anar la casa endavant.

La bona casa
la fan els veïns.


Dites populars catalanes, dins,

Ed.: Maria Antònia Pujol, Tina Roig
Il.: Nöelle Granger

04 de novembre 2017

Tardor

Sol de tardor que comences
a esgrogueir tants jardins,
que endolceixes fulla a fulla
tots els recers i els camins,
que omples de melangia
els passadissos del cor
i que duus a cada cosa
tendrament la seva mort,
fes-me entrar a la teva dansa,
sol de tardor complaent,
ves mirant sense recança
els poders que té la ment,
apilona'ls amb les fulles
que cansades del seu vol,
amb un esclat incendies
i es perden en fumerol.


Narcís Comadira, dins,

Recull de poemes per a petits i grans. 1995. 2a ed.
Ed.: Maria Antònia Pujol, Tina Roig
Il.: Nöelle Granger

31 de maig 2014

Si jo pogués

Cartell: Catalans want to vote. Human towers for democracy, June 8th 2014 per Teresa Grau Ros
Si jo pogués influir sobre la fada bona que,
segons diuen, regna en els batejos de tots
els infants, li demanaria que donés a cadascun
d'ells una capacitat de meravellar-se tan
indestructible que li durés  tota la vida,
com a infal·lible antídot contra l'avorriment
i el desencís dels anys següents, contra les estèrils
preocupacions per coses artificials,
contra l'alienació de les fonts de la nostra força.



(Fragment)


Rachel Carson. The sense of wonder, 1956, dins,
Poesia a l'escola, 2008

29 de maig 2014

Nit de primavera

Aire de maig, no diguis res,
que el sorprendrem tot d'una;
la meva mà li obre el balcó:
Oh, quina olor de lluna!

Tota la saba del jardí
s'ha tornat flor i espera;
l'infant no ho gosa destriar
ni sap que és primavera.

Mare, quin és aquest ocell
que tan bonic refila?
Cap altre al món n'hi pot haver!
-i en coneix una pila-.

I aquesta lluna que no es mou,
per què és avui tan blanca?
-Jo gairebé no li responc-
Oh, quina olor a la branca!

I calla el dolç, tot pensament
deixant a la deriva,
mentre s'esborra del seu món
la coloraina viva

de tot un dia ben curull:
(passen els jocs en dansa...
el llibre nou ple de tresors...
l'amic que va allunyant-se...).

I en la clausura dels sentits
tot es rendeix, s'atura
i lentament es va adormint
amb una pau segura.



Clementina Arderiu, dins,

Ricard Bonmatí. Poesia a l'escola. 2008