Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sala-Valldaura [J. M. (Josep Maria) 1947-]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sala-Valldaura [J. M. (Josep Maria) 1947-]. Mostrar tots els missatges

29 de novembre 2020

Les dones

Les dones, si són ocells, aterren en tu
com si fossis una branca. Tenen peus alats
i una aroma de núvols.
Quan marxen, estires el coll
i no voldries arrels.

Si són pluja, fas un bol amb les mans,
que disfresses de fulles.
Resina i escorça, tu
les confons amb el plor i amb la set.

Si són estels i fan ziga-zagues,
deixen tot d'ombres alegres
sobre el ramatge esbullat.
N'enyores els dubtes,
els besos dels àngels al cel impossible.


Josep Maria Sala-Valldaura. Flors i carboni, 2008

19 de novembre 2020

Canviar

Canviar el rostre
i fins el gest de llevar-se,
el cantó del llit,
les paraules del vespre,
canviar,
substituir,
reemplaçar,
mudar de costums,
evolucionar,
innovar,
alterar habituds,
trasbalsar rutines
variar el somriure,
modificar sorpreses,
canviar,
invertir,
permutar,

per tal de restar,
romandre,
quedar-se.



Josep Maria Sala-Valldaura.
Flors i carboni. 2008

01 de març 2020

Què ensenya Senyor Ocell?

─ Què ensenya Senyor Ocell?
─ A no embrutar-se les ales,
a fer nius sense martell
i a escapar-se de les àligues.



Tren de paraules, 1997


Text: Josep Maria Sala-Valldaura

Il.: Carles Porta

28 de febrer 2020

La xarxa

Somiava un món tan foll
que un ratolí m'ajudava
a navegar per la taula:

sóc mariner de pantalla,
l'ordinador és el moll,
i els ulls
            fan de fars del viatge.



Josep M. Sala-Valldaura. Disfresses, 2002
Il.: Carme Julià

10 de febrer 2020

Conjur contra la por*

Pulmó d'aranya,
closca de cranc:
espant
que esglaia
el cor d'un infant.

Gola de llop,
pota de corb:
paüra
que sura
del ventre d'un bord.

Petó de rata,
urpa de drac:
basarda
que taca
el moc d'un llimac.


*S'ha de dir en veu alta dues vegades seguides.


Josep M. Sala-Valldaura. Disfresses, 2002
Il.: Carme Julià

14 de juny 2019

Viola

Viola.
Orquestra de cambra foradada
i cor de dones plorant.

Del piano de les runes
el so esquerdat,
timbals de bombes
i un udol de vent, de gos o infant.

«Sarajevo», opus XX,
per a tres fusells
i un sol crit.



Josep M. Sala-Valldaura. Cardiopatia, 1999

28 d’octubre 2018

Lliçó de botànica

Capaç de viure de quatre xàfecs, el llentiscle creix als alzinars
i les pinedes, també entre coscolls, a les garrigues, i en vessants
ben àrids de terra pedregosa.
Floreix a la fi de març i és fort, poc romancer, no gaire amic
de fer postures.
Tant agraeix el sol com tolera l'ombra; amb les gelades que
arriben tot de cop, perd la ufana i es malmet.
Modest d'alçada, té unes fulles en raïm que fan goig de veure.
És prou útil com a llenya i per als pocs senglars, que en mengen
les llavors. (Són roges però a poc a poc negregen.)
Dona bona olor, aromatitza l'aiguardent i la seva saba val per a
fabricar vernissos.
El tronc... és una mica asprós al tacte, però si n'arrenques 
alguna branca, pots guardar-la molt de temps sense que se
n'esblaimi el color, vermellós de jove i gris més endavant.
Podríem dir, per tant, que és un arbust tenaç, ferm, fidel i
bastant estable, beneficiós si en saps treure profit , rugós de
tronc però suau a la mirada, feiner per dins i força discret.

(L'anomenen també mata, matisa, josep o pep.)



Josep M. Sala-Valldaura. Coordenades, 2018

19 de juliol 2018

Corranda metafísica

Llibre: Tren de paraules / Josep Maria Sala-Valldaura ; Il.: Carles Porta - Poesia: Corranda metafísica, p. 36  ISBN 8479353724  per Teresa Grau Ros
El cel és blau i blanc i gris,
      me'l miro i sóc feliç.
Jo no puc saber qui el feu,
si van ser els colors o Déu.




Tren de paraules. 1997

Text: Josep Maria Sala-Valldaura
Il.: Carles Porta



30 de desembre 2017

D'una riba a l'altra

D'una riba a l'altra,
els mots, com un riu,
van regant els arbres,
la terra, el món:
el viure hi germina,
pàgina fecunda,
natura feraç.
Trenats dir i ser.



Josep M. Sala-Valldaura. Concert d'esferes : antologia (1975-2016). 2017
Il·lustracions: Teresa Vall Palou

12 de setembre 2014

Tot extrem voler ens nega

Cleveland Sunrise at Edgewater Park
Tot extrem voler ens nega
                           els nega,
        deien -enfurismats- els déus i el foc gelós.

Dins l'aigua,
passen trens carregats de besos i de mans,
s'enfonsen el llit, la terra,
                                       quan
                           arribo
               fins
      a
tu,
cel obert.



J. M. Sala-Valldaura. Tot extrem voler, 1977

03 de juny 2012

Si la intensitat expressiva

Camí de Port de la Selva per Teresa Grau Ros
Si la intensitat expressiva és diferent en el cas
de l'autor i en el de tot lector, cal atribuir-ho al fet
que la poesia és, sovint, un art de suggestió i suggeriments,
plural i tolerant.

Per això, quan la poesia surt a passejar pel món convida
a la música i a la filosofia. Per això també, la poesia és
afeccionada a jugar i a enyorar l'edat infantil, quan les
comparacions vinculaven elements de proporcions ben
distintes i els fonemes tenien poders màgics o terapèutics.


(Fragment) 



Josep Maria Sala-Valldaura. Entre el simi i Plató, 2007

29 de juny 2010

Els estanys

Els estanys dels parcs, que barregen el blau del cel,
les llances grogues dels lliris i el verdet dels llims,
que adormen les hores humides
i acaronen el son prim de l'aigua...

Les tiges dels joncs que, amb la tremolor de l'aire,

escriuen l'ombra
sobre l'anvers oval de les fulles dels lotus...

Els vermells i els blancs de les barques

que els rems somouen amb un batec de silencis,
passant llis sobre la pell de la tarda estesa,
amorosidament...

(Del cel estant,

el zum-zum insistent d'un helicòpter espiadimonis.)




Josep Maria Sala-Valldaura. Flors i carboni, 2008



24 d’octubre 2009

Agrassons i argelagues...


Agrassons i argelagues,
arítjols i ortigues
cobreixen l'Avenc d'Amor.
Esbarzerat intento
el camí, rost, del bes.




Josep Maria Sala-Valldaura. Tot extrem voler, 1977