Ja sé que tornareu com cada anyada, vinguts d'estranys, misteriosos mons, oh Mags!, desvetlladors d'il·lusions en els cors innocents de la mainada. Incòlumes al temps, tindreu, encara l'edat mateixa de quan jo era infant, un color diferent a cada cara i el do inaudit d'estar pertot. Entant, jo no sóc ja l'infant aquell d'un dia; el que porteu, avui no em serviria i el que voldria no m'ho podeu dar. Mes, no passeu de llarg: al meu darrera, hi ha un estol d'animetes que us espera. A mi ja em basta que pugueu tornar. Joan Arús. Les veus de la nit : poemes, 1971 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sales [Joan 1912-1983]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sales [Joan 1912-1983]. Mostrar tots els missatges
06 de gener 2014
Nit de Reis
Etiquetes de comentaris:
Arús i Colomer [Joan 1891-1982],
Gelabert [Dàmaris],
infantesa,
regals,
reis mags,
Rosell [Josep Ma.],
Sales [Joan 1912-1983],
vida
27 d’abril 2012
31 desembre
T'escric en el pont 1941-1942, com aquell que diu
amb una cama a cada any. Qui sap vosaltres si sou
també en aquests moments damunt d'un gouffre pas
moins amer, camí del país de la Nueva España. Això
de no poder localitzar en el mapa, amb tota certesa
i en un moment donat, una persona estimada, és potser
l'experiència més inesperadament cruel que m'han procurat
aquests anys. Com si fos poc, no sabem quina repercussió
tindrà l'extensió de la guerra al Pacífic sobre
els correus amb Amèrica.
1942 serà un any duríssim. Però la flor minúscula i tenaç
fa cada vegada més bona olor. Crec que l'any que ve,
per Sant Silvestre, tindrem tots els motius per esperar
un bon 1943.* Per altra banda, tinc el ferm propòsit de
millorar molt en els dotze mesos que s'acosten i anar a
rebre tot el que em porti la pau amb una córpora tolerable,
i que no em faci fer massa el ridícul. I escriure molts versos.
Almenys la vostra propera carta ens anunciés el viatge
a Mèxic, millor encara, ens arribés ja des d'allí!
Bé, plego. El millor 1942 que hagin conegut els segles!
Màrius
*Era, naturalment, l'entrada d'Amèrica del Nord en la guerra
contra els nazis la causa d'aquest optimisme. [N. de J. Sales]
Màrius Torres. Poesies. 1947
amb una cama a cada any. Qui sap vosaltres si sou
també en aquests moments damunt d'un gouffre pas
moins amer, camí del país de la Nueva España. Això
de no poder localitzar en el mapa, amb tota certesa
i en un moment donat, una persona estimada, és potser
l'experiència més inesperadament cruel que m'han procurat
aquests anys. Com si fos poc, no sabem quina repercussió
tindrà l'extensió de la guerra al Pacífic sobre
els correus amb Amèrica.
1942 serà un any duríssim. Però la flor minúscula i tenaç
fa cada vegada més bona olor. Crec que l'any que ve,
per Sant Silvestre, tindrem tots els motius per esperar
un bon 1943.* Per altra banda, tinc el ferm propòsit de
millorar molt en els dotze mesos que s'acosten i anar a
rebre tot el que em porti la pau amb una córpora tolerable,
i que no em faci fer massa el ridícul. I escriure molts versos.
Almenys la vostra propera carta ens anunciés el viatge
a Mèxic, millor encara, ens arribés ja des d'allí!
Bé, plego. El millor 1942 que hagin conegut els segles!
Màrius
*Era, naturalment, l'entrada d'Amèrica del Nord en la guerra
contra els nazis la causa d'aquest optimisme. [N. de J. Sales]
Màrius Torres. Poesies. 1947
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Amèrica del Nord,
amistat,
escriure,
estimar,
flors,
Mèxic,
optimisme,
Sales [Joan 1912-1983],
Torres [Màrius 1910-1942],
versos
06 de setembre 2010
Esperança, Màrius, Mercè,
Esperança, Màrius, Mercè, prou per avui; ja us he escrit prou bogeries.
De bona gana faria pam-i-pipa als vols espessos de gralles que passen
i repassen anant i venint dels seus caus, que els tenen als cims pelats
d'aquestes muntanyes; centenars i milers de gralles esvolategant sobre
els boscos de roures i tot llançant el seu crit de mal auguri ¡no me'n crec res!
Saludeu de part meva tots els qui tinguin la bondat d'interessar-se per mi,
singularment la Maria Planes i el doctor Ribes Soberano. Digueu-los
que estic sa i bo; que mala herba no mor mai; que me n'he sortit de totes
sense ni una esgarrinxada i que ens sentim disposats a fer la guerra
per tota l'eternitat abans que rendir-nos. ¡Fins a la victòria dels Vençuts
o sigui el Judici final!
Fragment, p. 384
[Afegit el 1948: Dedueixo que vaig escriure aquesta carta trobant-me
a la serra del Montsec, en un paratge anomenat el Desferrador, on havíem
improvisat un front i el vam sostenir algunes setmanes...]
Joan Sales. Cartes a Màrius Torres. 1976
De bona gana faria pam-i-pipa als vols espessos de gralles que passen
i repassen anant i venint dels seus caus, que els tenen als cims pelats
d'aquestes muntanyes; centenars i milers de gralles esvolategant sobre
els boscos de roures i tot llançant el seu crit de mal auguri ¡no me'n crec res!
Saludeu de part meva tots els qui tinguin la bondat d'interessar-se per mi,
singularment la Maria Planes i el doctor Ribes Soberano. Digueu-los
que estic sa i bo; que mala herba no mor mai; que me n'he sortit de totes
sense ni una esgarrinxada i que ens sentim disposats a fer la guerra
per tota l'eternitat abans que rendir-nos. ¡Fins a la victòria dels Vençuts
o sigui el Judici final!
Fragment, p. 384
[Afegit el 1948: Dedueixo que vaig escriure aquesta carta trobant-me
a la serra del Montsec, en un paratge anomenat el Desferrador, on havíem
improvisat un front i el vam sostenir algunes setmanes...]
Joan Sales. Cartes a Màrius Torres. 1976
Etiquetes de comentaris:
actituds,
cartes,
caus,
cims,
escriure,
gralles,
guerra,
Montsec,
persones,
roures,
Sales [Joan 1912-1983],
salutacions,
solidaritat,
Torres [Màrius 1910-1942],
Torres [Mercè]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)