Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Salvat-Papasseit [Joan 1894-1924]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Salvat-Papasseit [Joan 1894-1924]. Mostrar tots els missatges

23 de setembre 2021

Quan de bon dematí

quan
        de bon dematí
baixa el primer veí
que encara el dia és fosc
jo li escolto el trepig
temerós
             des del llit
i el crec un lladregot

─car baixa tanmateix
com després d'un malfet
talment comptant les passes
a voltes com corrent
palpentes
                per l'escala

ara ja arriba a baix
i aixeca el forrellat
de darrera la porta
─si es sent el vigilant
sembla que s'ha aturat:
com si amagués la roba
que haurà pres del terrat
─un bon farcell
                         i nova─

s'obre el balcó de dalt
i és l'Antònia qui es plany:
─pare, us haveu deixat
el paquet d'esmorzar
valga'm Déu
                     i quin home:

encara el vigilant
amb el bastó flamant
va tustant les llambordes



Relat noticier i casolà, on el poeta fon la realitat
d'un veí matiner, que es deixa l'esmorzar, amb
el personatge fantasiós d'un lladre de roba estesa al terrat. 


Ed.: Lluís Busquets i Grabulosa

04 de gener 2021

Encara el tram

 Coberta del llibre: Poesies / Joan Salvat-Papasseit

 
                                            A D. Carles

Noia del tram, tens l'esguard en el llibre
i el full s'irisa
                      en veure's cobejat.
I el cobrador s'intriga si giraràs el full:
sols per veure't els ulls!

Que les cames se't veuen
                                       i la mitja es ben fina;
                                       i tot el tram ets tu.
Però els ulls no se't veuen.

I la teva mà és clara
que fa rosa el teu cos de tafetà vermell,
           i el teu mocadoret ha tornat de bugada.
Però els ulls no els sabem!

I si jo baixés ara? 一Mai no et sabria els ulls...
Té! Ara ja he baixat!


Joan Salvat-Papasseit. Poesies, 1962


Esbós biogràfic: Tomàs Garcés

Introducció: Joan Fuster 
Il·lustracions: Josep Guinovart

11 d’agost 2020

I el vent deixava

Joan Salvat-Papasseit. Poesies, 1962;  Il.: Josep Guinovart. DL B.10.790. Núm. Registre 1077-60 per Teresa Grau Ros
I el vent deixava dintre la rosella
granets de blat com espurnes de sol
—només per dir com és la boca d'Ella:

com la neu rosa als pics
                                       quan surt el sol.




Joan Salvat-Papasseit. Poesies, 1962

Esbós biogràfic: Tomàs Garcés
Intr.: Joan Fuster 
Il.: Josep Guinovart


           

18 de gener 2015

I el vent deixava

The rising sun colors the sky per Hanna Norlin a Flickr

i el vent deixava dintre la rosella
granets de blat com espurnes de sol
-només per dir com és la boca d'Ella:

com la neu rosa als pics
                                  quan surt el sol




Joan Salvat-Papasseit. Poesies completes, 1994
Esbós biogràfic: Tomàs Garcés
Il.: Perico Pastor
Intr.: Joan Fuster


28 de juliol 2013

Perquè has vingut

Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
                         envejosa
                                     a les roses:

mireu la noia que us guanya l'esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.

De tant que és jove enamora el seu pas
-qui no la sap quan la veu s'enamora.

Perquè has vingut ara torno a estimar
dirè el teu nom
                      i el cantarà l'alosa.



Joan Salvat-Papasseit. Antologia de poemes. 1992

23 d’abril 2011

El bo que és tot

          A Joan Salvat-Papasseit


I vosaltres que, potser, em llegireu

justifiqueu el clos silenci
del meu present,
i doneu ja esperança
a la meva paraula,
tan vostra com la vida.



Vicenç Llorca. De les criatures més belles. 2006

31 de març 2011

Thirassia

S'uneixen els blaus del cel
i de la terra, primigenis.
Després, la mar.

Bull la llum sobre les parpelles.

Bressolades pel bes
de l'onada
les barques es deixen anar,
sense pes.


Christelle Enguix. El cor del minotaure, 2009

24 de setembre 2010

Proverbi

A Joan Llimona

Si escoltes el teu fons seràs content de viure:
hi ha marge per fer el bé
hi ha marge per fer el mal
-si la rancúnia et mou et vagarà d'occiure
(però el bo és com el somrís de l'aigua a la canal).


Joan Salvat-Papasseit. Antologia de poemes, 1992

08 de setembre 2010

El somni

Guardeu la terra els pagesos germans,
guardeu -beseu-la amb delit, pam a pam:
ara amb nosaltres, marins i gojats,
per Catalunya, els vaixells salparan.
Guardeu la terra els pagesos germans.

De cara al món altra volta, i firam!
Les gestes nostres no temin la mar:
-qui duu senyera els dofins li fan pas.
Per Catalunya un bell nom voleiant,
de cara al món altra volta, i firam!

Fornits atletes, a proa s'hi cap;
deixeu l'Estadi pels fadrins que es fan.
Preneu els estris de viure en combat
per Catalunya: Una passa endavant!
Fornits atletes, a proa s'hi cap.

Vosaltres, dones, heroiques com mai,
sigueu valentes, que l'empresa és gran:
les nostres filles que aprenguin l'afany.
Per Catalunya reseu català,
vosaltres, dones, heroiques com mai.

Fendim les ones, tal guerrers d'abans;
-de nou la història que ens vegi avançant-
vulguem ésser-hi entre els pobles més grans:
Per Catalunya, els fanals ben endalt,
fendim les ones, tal guerrers d'abans.



Joan Salvat-Papasseit. Antologia de poemes. 1992

27 de juny 2010

Fes-me un petó

La boca a la boca i la parpella closa.
J. Salvat-Papasseit


Caigué la nit, amb un perfum de pessigolles
mentre els vaixells vestits amb pàl·lida
follia, feien l'ullet a una galta del ponent,
i la lluna deixà una tèbia carícia sota
els teus petits llavis.


Josep Ballester. Oasi, 1989


09 de maig 2010

Visca l'amor

Visca l'amor que m'ha donat l'amiga
fresca i polida com un maig content!

Visca l'amor
l'he cridada i venia
-tota era blanca com un glop de llet.

Visca l'amor que ella també es delia:
visca l'amor:
la volia i l'he pres.



Joan Salvat-Papasseit

05 de desembre 2009

Vora la mar

Basteix el teu casal d'absències
pels camins remorosos de la mar.
Serà la vastitud de l'ample mar
un espill més benigne pels teus ulls.
En ell reposaran tots els records
furtius de la memòria.


Quima Jaume. Poesia completa, 1993

Pòrtic de Maria Àngels Anglada

05 de setembre 2009

Amo l'aroma

Amo l'aroma d'aquest brot de menta
que duus lligada dintre el teu somrís
fés-me'n penyora tu, minyona esquerpa
com vela nova que torba el garbí.
Les xicres blanques dels pals del telègraf
si ets a la ruta guarden ton camí;
pel brot de menta cap d'elles pledeja-
pledejarien si em veien sofrir.
Perquè vindria de la boca teva
la posaria al mossec de les dents,
fes-me'n penyora, del teu brot de menta:
jo, per pagar-la, ja em donaria teu.


Joan Salvat-Papasseit

12 d’abril 2009

Res no és mesquí

Res no és mesquí
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'istiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla verda eternament.

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
- Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.


A Josep Obiols




Joan Salvat-Papasseit. L'irradiador del port i les gavines, 1921

03 de novembre 2008

Epigrama

Un perfum de colors ha invadit a Margot
S'ha vestida de pressa:
I perquè hom no sabés de sa sina l'olor
s'ha posada una flor
damunt la roba fresca


  a Josep A. Font i Cases



Joan Salvat-Papasseit