Qualque cosa resta encara dels estius tan enyorats, qualque cosa que es renova amb dolcesa sempre igual. La claror dematinera que és daurada, com abans, fa reviure l'alegria infantil dels primers anys. Si en veig de coses que foren i que semblen retornar! A les mortes rebesàvies els besnéts van retirant. Oh, els vellets! -els pintaria- prou deixaren qui els semblàs! Hi ha garbes per les eres, oronelles pels teulats, alegries a les noces i plor viu als soterrars. I en la cursa de la vida que s'esmuny en santa pau, qui diria la bonesa del sol, de l'aire, del pa? Maria Antònia Salvà. Lluneta del pagès, 1952 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sao Miguel. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sao Miguel. Mostrar tots els missatges
27 de desembre 2013
No tot fa mudança
Etiquetes de comentaris:
aire,
Choir of Somerville College (Oxford),
Illes Açores,
Mozart [Wolfgang Amadeus 1756-1791],
pa,
pau,
Salvà [Maria Antònia 1869-1958],
Sao Miguel,
sol
Subscriure's a:
Missatges (Atom)