Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sari [Rafael 1904-1978]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sari [Rafael 1904-1978]. Mostrar tots els missatges

22 de febrer 2016

LLUNA MATARESA

El sol, estrac de la jornada de treball,
lent va i se colga als peus del mont.
La lluna, s'és posada en cent i un mal,
veient la llumera del tramont:
vestit de plata, llong, fi com seda,
que sigui estiu, hivern o primavera.
Així vestida, se senteix senyora,
té una estrella a costat, per li fer de servidora.
Si la nitada és freda, pren una nuvoleta,
se l'acucuja en el runco, com una flassadeta.
Ixi, està en giro tota la nitada,
com una dona lleugera, encervellada.
Quan no se veu, si plou, o és fent-se nova,
no és povidant, és colgada en qualqui alcova.
Fa candela als enamorats, ma és discreta,
i quan se basen, li foti la riseta.
Entre un bas i un carinyo lis hi dóna una ullada
però no és petègola, la boca té tancada.
Mira, uspieja el món a sota des peus,
no la trastoca arrés, afets bels o feus.
Se n'aixeca el sol, comença el maití,
se retira de pressa: és ora de dormir.
Forses se resenteix o s'és ofesa
però la veig així.....un poc mataresa.


Anna Maria Piras, dins,

Atzur, or, verd i vermell, 2009

09 de maig 2015

Pensant a Rafael Sari

Senyor Rafael era un bon home
i só segur que teniva una memòria de ferro.
Treball i sacrifici no l'assustaven, i com la marina
no s'estracava mai.
Era un Mestre de vida o un mestre de somnis?
Savi i intel·ligent só segur ha deixat en hereditat
als minyons, la passió d'escriure de somniar.
cosa pensava quan mirava lo cel?
Qui sap quan escriviva si pensava als monts
on los minyons jugaven i brincaven
com lo cabirol en primavera.
Ma qui era Senyor Rafael?
Un poeta o un minyó com a mi...


1995         Secció A: 2a



Valerio Piras, dins,



29 d’abril 2015

En el silenci de la nit

Bella és la nit
quan a la claror de la lluna
se tanquen los ulls al repòs,
la ment princípia a somiar.
I los somius són bells,
la nitada tranquil·la i serena
la hores se'n volen així
en el silenci de la nit.


Fragment


1989  

Felicina Di Napoli, dins,

Atzur, or, verd i vermell. 2009

31 de maig 2014

El nom

Dit de tu el meu nom
és un altre:
el bell nom que sempre
he desitjat.
En boca tua
fa música la veu
i l'escolto encantat.
Un altre esdevinc...
un dèbil però sempre
quan el carinyós so
del meu nom
ixi suau
dels tous llavis
de mare, de germana, d'esposa.
L'encontre amb la pau.



Rafael Sari, dins,

La tercera illa, 2013
Ed. Joan-Elies Adell

23 de novembre 2013

Tardor

Parc de les Aigües (Barcelona) per Teresa Grau Ros
Passen les tres estajons,
hivern,
primavera
i estiu.
Tu esperes lo tou moment,
només tres mesos de vida.
En l'ària
perfums de fulles seques
cauen malenconioses
en el jardí
en aquestes jornades
de vent.

Giuseppe Nieddu, dins,


03 de març 2013

Emanuela


Lu sol es ja nat
ma tu sés encara dormida,
los pardalutxos són ja cantant
ma la finestra és encara tancada.

Les roses són assai perfumades
los arbres són tots en flor
l'herbeta és assai verda i fresca
i del sol tot això és calentat.

Los minyons són tots a l'escola
hi ha una gran pau,
ecco que ara s'entén una veu
fresca com l'herbeta apenes nada.

És una criatura bella com una estrella
que s'és despertada.



Mario Monte , dins,



18 de novembre 2012

neu, neu

El temps a Palamós: gener 2010   /  http://tempspalamos.blogspot.com.es/2010_01_01_archive.html

Cau la neu:
meravilla,
visió.
La nit se'n va.
Les criatures se n'aixequen
i troben
la neu a la finestra.
La neu, la neu!
"És la veu calenta de tots,
corrin lego
a fer botxes blanques.
Neu,
llençol bell del món,
caus i no despertes
los somnis
de les criatures
que dormin.

(1986)


Sara Alivesi , dins,

28 d’octubre 2012

Atzur


Entre totes les colors


de l'arc de Sant Martí
m'agrada l'atzur.




Peco' atzur

és la color de la mar
on vaig a m'amagar.




Peco' l'atzur

és la color del cel
on m'agrada somiar.




Peco' atzur

son les bombolles de sabó
que me fanen volar.




Peco' atzur

és la color de la pau
que tots cerquem de agafar.





Marco Colledanchise, dins,