Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segarra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segarra. Mostrar tots els missatges

10 de setembre 2019

CAMÍ

Anirem al tossal
que domina la plana.
El bosquet de garrics
negreja, en la distància
—com una viva tofa
d'alzines turmentades.
L'estret camí s'enfila.
Amb mans d'enyor, callades,
resseguirem la pedra
de les parets del marge.
Grogues canyes de sèquia
demanen un fil d'aigua.

Quan s'ajeu, el silenci,
als bancals de la tarda,
quan afina, el rostoll,
la breu tija escapçada,
el camí de ponent
projecta una ombra llarga.
I es barreja, amb la pols,
cendra d'hores llunyanes...
Anirem al tossal
que domina la plana.



Jordi Pàmias. El camí de ponent, 1990

03 de gener 2016

BOSCOS DE L'ALTA SEGARRA

Sovint t'has preguntat
què hi feies
d'infant

al bosc sagrat de Segarra

sota els grans pins t'acollies
lluny de la por
resguardat

enmig de jocs i gatzara

ara ho comprens:
en tendra fronda
serè

et resplendia la cara

t'era greu símbol
semblança
l'obaga

de nou mesos de pau clara

de fet
no havies sortit
ni fugit

encara

del ventre dolç de la mare



Jordi Gabarró. Herois i heroïnes, 1999
Pr.: Félix de Azúa

19 d’agost 2012

La Segarra

El tren anava ple
i sols quedava el goig de mirar
per la finestra.
Camps de la Segarra amb l'or
del blat espetegant sota el sol
en mig del roig tremolós de les groselles.
La lentitud del tren deixava entrar
l'olor d'espígol encès
que em transportava a les golfes de tantes
nits ardents,
o quan a l'alba ens perdíem pel terròs
d'oliveres com si fos aquell l'últim cop
que trepitjàvem la terra.



Elvira Roca-Sastre i Muncunill. La finestra oberta. 2008
Pr.: Manuel Forcano