Sota l'esvelt campanar poligonal, a la ciutat del nostre extrem llevant, sentim encara, ben arran de la mar, bellament als llavis dels homes de la mar, la clara llengua que ens uneix a tots, de l'extens palmerar al blanquinós estany, des de l'indret on sóc fins a aquells cims, a l'ample i llarg llindar de l'aridesa. Aquesta llengua esdevinguda a poc a poc el just i dur suport de la meva ira, de la nostra freda, obstinada, invencible passió. Desperta't, desperta't, mare, mare l'abella, i deixa'm el teu agut fibló perquè pugui servir-te sempre en l'honor i el redreçament de la veritat. I tu, que mories jove i saps així somriure, alliberat del temps, en el fons del record, fes resplendir en la nit les paraules que ens calen per atacar i ferir, per rompre i traspassar, perquè el meu poble, alçat, de nou torni al camí. Salvador Espriu. Obres completes : anys d'aprenentatge, II, poesia, 2, 1987 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vallverdú [Francesc 1935-2014]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vallverdú [Francesc 1935-2014]. Mostrar tots els missatges
31 d’agost 2013
Per a una "suite" algueresa
Etiquetes de comentaris:
actituds,
caminar,
Espriu [Salvador 1913-1985],
mar,
mares,
paraules,
persones,
somriure,
Vallverdú [Francesc 1935-2014],
veritat
09 de juliol 2013
Formes i paraules
XIII Vibraven sempre, just ferides per l'aire, ombres de cordes. Torbs i serpents i guerres a poc a poc s'encalmen. XIV Dòcil forma, qui gosa desitjar que pentinis els teus cabells? Deixa que siguin lliures, perquè desvetllin l'aire i l'or mai no tramunti. XV Enllà, darrera apagats focs d'estrelles, lleu el silenci. Salvador Espriu. Obres completes : anys d'aprenentatge. II, poesia, 2, 1987 |
11 de setembre 2010
El present a la pell
Un bell record serà per sempre una ombra
de qualsevol instant de meravella,
quan el moment, com un esclat de llum
que ens duu al cim on s'escampen els somnis,
es resisteix, més enllà de les hores,
a esdevenir memòria de pedra.
-Perquè els records ens empaiten frisosos
com els colors d'un esplèndid paisatge
o el lleu perfum d'un jardí de delícies,
mentre el present se'ns aferra a la pell.
(1984-1995)
Francesc Vallverdú. Encalçar el vent. 1995
de qualsevol instant de meravella,
quan el moment, com un esclat de llum
que ens duu al cim on s'escampen els somnis,
es resisteix, més enllà de les hores,
a esdevenir memòria de pedra.
-Perquè els records ens empaiten frisosos
com els colors d'un esplèndid paisatge
o el lleu perfum d'un jardí de delícies,
mentre el present se'ns aferra a la pell.
(1984-1995)
Francesc Vallverdú. Encalçar el vent. 1995
Subscriure's a:
Missatges (Atom)