Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vidal Ferrando [Antoni 1945-]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vidal Ferrando [Antoni 1945-]. Mostrar tots els missatges

28 d’abril 2023

Preludi

             Homenatge a Josep M. Llompart.


Camina i pensa
un sol que no s'apagui
amb tots nosaltres.
Tanca els ulls, al parterre
s'han marcit els narcisos.




Antoni Vidal Ferrando. El batec de les pedres. 1996

Premi Ciutat de Palma de Poesia Joan Alcover 1995

08 de maig 2022

Quan tanc els ulls

Quan tanc els ulls som la mar i els seus mites,
la seva èpica, els seus vocabularis,
els seus reflexos dins la gamma dels ònixs.



Antoni Vidal Ferrando. Si entra boira no tendré on anar. 2022

Premi Carles Riba 2021

15 de desembre 2021

Alba

La lluna és un dofí que salta a proa
de l'alba i dels recels. Mai no hauré escrit
quin groc, quina assutzena m'embolcalla
i em torna elemental com el seu cèrcol.
Però, darrera les cosmogonies
romanen les respostes més reals
i se'ns revela l'astre més profètic.


Antoni Vidal Ferrando. Bandera blanca. 1994

Pròleg de Vicent Salvador

09 de febrer 2013

Homenatge

No esgobaràs el temps per molt que sotgin,
dessota un clar de lluna, els vells indrets,
on mai no tornaries a delir-te.
No esgobaràs el temps ni en pots tenir
les hores a recer dins paradoxes.
Mes, en eixir tan sols una volença
escadussera, que emmiralli lassos
estels i abrils perduts, vendràs a retre
encara l'homenatge de l'enyor
a l'illa esmorteïda. Com una heura
silent que fuig del sol van els hiverns
fins als teus signes de caducitat.




Antoni Vidal Ferrando. Cartes a Lady Hamilton. 1990

03 de febrer 2013

Recital

Tot et convoca
a l'enyor. Ella duia
també la cinta
malva que reconeixes
en les notes del saxo.




Antoni Vidal Ferrando. El batec de les pedres. 1996

30 de setembre 2012

Apunt

¿Toc la rosa o també escolt la seva música?
Del que no entenc en faig una biblioteca.



Antoni Vidal Ferrando. Gebre als vidres. 2012