vol dir que el món balla i quan el món balla vol dir tantes coses que només alguns poetes poden expressar. Per això la poesia exerceix aquesta fascinació de goteig que ha fet que durés fins ara i que farà que duri fins sempre si és que sempre vol dir alguna cosa. Monterroso es revela contra la imatge de la vaca mansa de muuu i llet. Hi ha una vaca que de cop també salta i balla i que potser té la veleitat d'embestir alguna paret. Poetesa immensa perquè ho farà a la seva manera sabent, a la seva manera també, que la paret que embestirà en el fons no és més que una altra construcció dels homes i les dones, miratge de maó i ciment o, si voleu, pedra o, si en voleu més encara, de idees i opinions. (Fragment del pròleg) Albert Vinyoli, dins, 11 poetes a la vaqueria, 1999 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vinyoli [Albert]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vinyoli [Albert]. Mostrar tots els missatges
28 de desembre 2012
Quan les paraules ballen
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ball,
Kenya,
Lafforgue [Eric],
mans,
persones,
poesia de l'esperança,
realitat,
vermell,
Vinyoli [Albert]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)