Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Zimmermann [Marie-Claire]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Zimmermann [Marie-Claire]. Mostrar tots els missatges

20 de setembre 2016

L'EMPORDÀ

El mar es deixa,
humit,
un bes sobre la sorra,
se n'allunya
i s'hi acosta,
i un altre bes encara.

I un altre bes d'escuma,
de neu salada,
entre les roques
escarides,
pures.

I el vent.

I els arbres verds
que s'enlairen i es vinclen
en onades de fulles.

Un batec d'harmonies construeix el paisatge.



Carles Duarte i Montserrat. S'acosta el mar, 2010

30 d’agost 2016

EL MAR

                                       Per a Mayte Vieta


El mar és un retorn.

Matriu i sepultura,

gira el seu rostre d'horitzó
cap al cor de la tarda.

Deses els ulls

endins del cristall verd
travessat per la llum.

Ressona el lent batec

i un vell astre s'apaga.

Crema el Sol als teus llavis.


Neda el cos

i ets gest d'aigua dins l'aigua.

Són un somni les ones,

la pell.

I et commou el silenci,

el seu tacte.


Carles Duarte i Montserrat. S'acosta el mar : poesia 1984-2009, 2010


02 d’agost 2016

Ressò de veus llunyanes

Ressò de veus llunyanes,
transparències,
núvols de fulles primes
que, blaves, suren,
s'embaulen
i davallen
sobre el mirall de l'aigua.




Carles Duarte i Montserrat. S'acosta el mar, 2010


15 de juny 2014

Art

Rastoke - Slunj - Croatia
Amides l'horitzó,
camines cada gest de la matèria,
esquinces com un crit l'ordit de l'aire,
amanyagues les formes de la llum.

T'aferres a la pell,
a l'escorça de l'arbre,
de la terra,
al frec silent d'un núvol
o d'uns llavis.

Ressegueixes el tacte dels colors,
teixeixes mons insòlits,
hi esculpeixes uns ulls que has enyorat,
construeixes imatges que perduren,
desarreles el temps.

I creix del teu pinzell
com si et vessessis
un glop de mar, de vent o de saliva,
un somni
que uns altres ulls habiten.

Carles Duarte i Montserrat. S'acosta el mar, 2010

04 de juny 2014

VI

5 Pêches de Kervy
El refugi del temps,
la terra que respira
amb un gest mineral.

Un horitzó de vida que flueix,
incessant, incansable,
de blat tendre onejant
contra els límits del cel.

A les mans duus
el nom de tots els dies,
l'esforç de fer anar l'eina,
la cura del ramat.

Guardes als llavis
el tast del pa
i el préssec saborós.

Aquest capvespre té una pell
que regalima una llum llisa.

La terra, fèrtil,
germina i creix.

Carles Duarte. S'acosta el mar, 2010

10 de maig 2014

Chants pour penser

Lily & Elise per Bournagain a Flickr
S'asseuen a parlar,
per trobar-se en els mots,
els vells ponts transparents,
perquè dansin les veus
dins la casa de l'aire

La cadència remota dels sons
es compassa.

El dia reescriu
el cercle del temps.

Flueix el món.

Escolto, amatent,
com respira.

En retrobo el tacte i l'alè
al fons d'uns ulls
i en el teixit de les paraules.



Carles Duarte. S'acosta el mar : poesia 1984-2009, 2010

11 de juny 2011

Djemaa el Fna

Al Jordi, a l'Anna,
a l'Antoni i, sempre,
a la Mercè

El capvespre s'imposa
lentament i segura,
i s'encenen els llums de les parades
que oscil·len amb la mica de vent.

Entre glops saborosos de te,
amarat de l'aroma de menta,
veiem, de la claror esvanida,
sorgir Sírius, l'astre brillant;
ara Proció, Betelgeuse...
i el cenyidor d'Orió
i l'Auriga i Gèmini
i, a llevant, il·luminant-se, Leo...

A sota la terrassa
un paisatge canviant i sempre viu:
encantadors de serps,
venedors de misteris,
d'herbes remeieres,
d'afrodisíaques nits...

En acabat, senyoregen les parades de broquetes de carn,
d'albergínies i de peix fregits,
que es vesteixen de gent que s'hi asseu
a sopar-hi.

I quan la nit ja és fosca,
al bell mig de la plaça,
en un cercle que es fa i es refà sense presses,
com si el vent se n'endugués les cendres
i hi menés nova llenya per mantenir el caliu,
se sent, sobre el silenci, la rítmica música
del rebab i el tar,
instants sublims traçats per unes destres mans
ensinistrades a desvetllar
un art ocult
que amagava la càlida nit.


Carles Duarte i Montserrat. La tierra y el sueño = La terra i el somni, 2000