Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aiguamolls. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aiguamolls. Mostrar tots els missatges

13 de novembre 2021

Aiguamolls

Els joncs esplomissen les seves faixes
al gerber del rec. La fresca pren protagonisme
a la closa de les Gantes; pretén coronar
una primavera que s'avança salabrosa.
Les ninetes del capvespre es claven
exhaustives al clatell, filtren els raigs de la
verema del dia fins a deixar-los ben reblats.
Detergir l'honradesa dels xipolls és tant
o més necessari que l'aire respirat.

El rei s'emmiralla enlluernat.


Montserrat Cufí Adroher. Pensaments blaus. 2020

Prologat per Núria Esponellà.
Il·lustrat per Sònia Estévez.

28 de febrer 2021

Inici de primavera

Núvols replens s'encalcen per bassals
des d'aiguamolls recents els brins criden devessalls
les ombres es drecen fatigades
xiscla amunt l'aire
giravoltant, bufa i udola i es rebolca
i de sobte s'esquincen les ferides.
I cicatritzen 
en el cos gris
el silenci davalla feixuc a les palpentes
i prem!
Llavors de sobte la claror es debana
grogament i salta
i esquitxen taques -
I
núvols
empal·lidits i replens per bassals esvaloten.


August Stramm, dins,


El crepuscle de la humanitat : un document de l'expressionisme. 1984

Edició de Kurt Pinthus
Traducció d'Artur Quintana i Font


13 d’agost 2020

Aiguamolls

Parlarem de la granota
que viu en els aiguamolls;
direm que croa bemolls
sense saber gens de nota.


         (Cançó popular catalana)




Recull de poemes per a petits i grans, 1995. 2a ed.
Ed.: Maria Antònia Pujol, Tina Roig
Il.: Nöelle Granger

16 de novembre 2019

Aiguamolls 1985

No han destruït aquest recer vivent
Que ja de lluny enyoren tantes ales.
Aquí retroba l'aigua nodridora
I els verds amagatalls l'ocell del nord.
Àlics rosats, amics coll-verds, torneu,
Torneu, xic corriol i fredeluga,
Princesa acolorida de l'hivern.
Murs de ciment i ferro han reculat
Davant dels nius tots bategants de vida.
Com un somriure clar, repòs d'ocells
Cansats del vol, a frec de les onades
I el sol que hi riu, i escates d'or i argent.
Hem aturat la mort en llarg combat
-Una treva signada amb aire i ales.



Maria Àngels Anglada. No sé jugar amb màscares. 2008

A cura de: D. Sam Abrams

22 de febrer 2019

Closes i canyes

Closes i canyes
I crits aguts d'ocells als aiguamolls.
Aquest ha estat un temps per als presagis.

Teixida de carmí en el traçat de les hores
La vida es refà:
Un esbós de somriure en els ulls lluminosos
Haver vist
El traçat de l'extens en l'inimaginable Paradís.

I de nou, en l'instant
Closes i canyes.
I crits aguts d'ocells als aiguamolls.


¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Paliçadas e juncos
E agudos gritos de um pássaro nos alagadiços.
Tem sido este o tempo de prenúncios.

Tecida de carmim no traçado das horas
A vida se refaz:
Um risco de sorriso nos olhos luminosos
Um ter visto
O traçado do extenso no inimaginável Paraíso.

E de novo, no instante
Paliçadas e juncos.
E agudos gritos de um pássaro nos alagadiços.



Hilda Hilst. Del desig = (Do desejo), 2017
Tr.: Josep Domènech Ponsatí i Joana Castells Savall

06 de juliol 2018

Com un riu

Com un riu que esberla el dic
i flueix incessant cercant un llit,
m'arruo jo entre florits aiguamolls
i nius d'ocells d'aigua.

Amb la mà saludo el veí que obre
el cancell i esporga la tanca
i la quitxalla que juga.
Mai és prou llarg el capvespre
com per llegir el paisatge canviant.

Caldrà l'albada per entendre com la llum
conviu amb les ombres i si, al final,
— jo no ho sé —,
tots els rierols s'aiguabarregen.




Marieke Maerevoet, dins,

Un pont de versos. 2017

Il·lustracions de Mercè Espiell.

Pròleg del traductor: Rosa Tirado.

21 d’abril 2018

21 d’octubre 2017

Només puc alegrar-me'n

Que no facis del capvespre el teu repòs
ni de la nit la teva existència.
Que no et miris en espills de silenci
ni amiguis amb vetustes solituds.
Que t'allunyis del vent enclotat
en herbosos torrentols i de pròdigs
aiguamolls en facis clam i encert.
Només puc alegrar-me'n.

En imatges de mar oberta, tu fresqueges.
Sola, i amb traç segur, al teu coratge
vespregen naus i alcoves.



A Meritxell Fiter, qui de l'amistat en fa motiu de vida.



Joan Fortuny. El gest de l'alba. 1992

30 d’agost 2016

Itineraris pel Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà

A l'inici de la campanya de defensa dels Aiguamolls, 
l'estimada M. Àngels Anglada escrivia a Les closes,
la seva primera novel·la: No restareu pas decebuts en
veure la plana... Sí, mirem-la bé, perquè mai no podem 
saber si duraran gaire en la seva gràcia vivent aquestes 
contrades on el cor es detura. El somriure blavís del mar, 
ja un poc amagat, la ratlla dels aiguamoixos, les vorades
d'àlbers i de freixes que clouen els prats, aquesta claror
d'avui sense calitja, tot, tot és amenaçat.

...hi haurà gent que s'iniciarà, que s'enamorarà perdudament 
dels ocells i dels estanys gràcies a aquestes pàgines.



Fragments del pròleg



Jordi Sargatal i Vicens, dins,

P. Feliu, T. Llobet. Itineraris pel Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. 2004

28 d’agost 2016

COMETA

En un dia bonic i per les muntanyes de Melbourne,
una dona caminava per davant dels seus cabells.
Era oliosa fusta preciosa, suau per no trencar-se,
el vaivé li penjava de les sabates i ajudava
a dibuixar seguicis, com títols que s'obren per mengecar
el camp, delimitar per files madures de vestits,
una ala folrada que no podria alçar-la en absolut,
sols podria volar per si mateixa, lliure amb l'esperit.
Un regal esplèndid
de la vida i d'ella, raspallada de tota calma
i fora, les abstraccions insinuades de la boca,
no es veien, tampoc el que queia i el que quedava per viure.
Només el detall, aquell aiguamoll amb les línies d'aigua
i el seu caminar brillant en forma de cometa, davant del sol.


Les Murray. Poemes subhumans, 2000


14 d’abril 2013

Els verds de l'Empordà

Si per atzar passeu per l'Empordà
veureu tants verds que no els podreu comptar.

El verd tremoladís, adolescent
que es gronxa en els pollancres del torrent.

El verd rosat que espurna el tamariu
i anuncia les tardes de l'estiu.

El verd de les bardisses, aspre i tosc,
que va del verd més clar al verd més fosc.

El verd del prat que regalima llum
i quan la dalla hi passa treu perfum.

El verd de l'olivera platejat
que duu a la plana un to d'austeritat.

El verd erecte, fosc, el que té més
desig de flamejar sobre els xiprers.

El verd dels plàtans que posava un fris
d'ombra i frescor als camins d'aquest país.

El verd del mar que entranya tots els verds
iridiscents solemnials, deserts.

Si per atzar passeu per l'Empordà,
veureu més verds dels que jo us sé contar.




M. dels Àngels Vayreda i Trullols, dins,



Compilador Esteve Albert i Corp

31 de maig 2012

La mar

Els noms de lloc ens parlen de...

La mar, en el seu contacte amb la terra, forma aquesta línia
atzarosa que anomenem costa. Cales, penya-segats, platges
i ports naturals han inspirat el nom de diversos pobles
costaners. Els topònims Palamós i Pals ens recorden els palus
o "aiguamolls" (actuals o antics) del nostre litoral. Els canyars
o canyets, propis dels ambients costaners inundats, són
presents als noms d'Alcanar i de Canet de Mar. D'altra banda,
també hi ha topònims litorals que s'inspiren en les feines de
la mar, com l'Almadrava (un art tradicional de pesca de la
tonyina) i Calafat (l'ofici antic d'impermeabilitzar les barques
de fusta).

Mots amb arrels, 2005