Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris alzina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris alzina. Mostrar tots els missatges

28 de setembre 2013

Lo pus bell catalanesc del món

Lentes alzines, maternals figueres,
pollancres cristal·lins, dring de font viva,
esclarissades ombres de l'oliva,
armat esvalot mut de romegueres,
el pomerar pintat, fresques pereres,
arrodonida eufòrbia, pleta freda,
amb flors l'albó com d'engruixada seda,
roques llises, capblaus, esparregueres,
pedra amb un liquen, groc com la moneda
del temps que calla entre les caderneres,

blaus, espigats espígols, llentrisqueres

mates enceses, escanya-rossins,
fua aturada dels cabridencs pins
que s'enfilen amb xiulo a les voreres
d'arran de mar, esmusses carritxeres,
escambuixades penyes, vent gregal,
mar: esperit escènic, fonda sal,
roques brescades, conques salineres...
Ran de rel com llengua romanial
pateix flor el romaní de les caeres.


Blai Bonet. El jove, 1987


23 de setembre 2013

Hom prediu

Hom prediu la fi del món,
de Calcuta fins a Atlanta.
Aquells pobles disposats
passaran d'un bot el tràngol,
i a la Vall de Josafat,
trobaran coster amb alzines...
Fugir en massa cap al bosc,
si volguéssim, bé podríem.



144



Miquel Bauçà. El crepuscle encén estels. 1992

29 de desembre 2012

Sextina

footprints in sea per Andrea Goldstein a Flickr
Aquesta nit de foc només la casa
aquieta pensaments com dolça onada
i gronxa el temps fugint i ens dóna ombra,
respir i jaç segur. També l'alzina
ha fet de vell guardià contra la roca
que persisteix, cuirassa sense petja.
He rastrejat de nit la teva petja
que es perd quan et confons amb mur i casa,
som minerals de la mateixa roca
que en sorra transmutem, batec d'onada.
Rel nerviüda de la vella alzina;
capçada d'arbre quiet, m'aculls com l'ombra.
Company desdibuixat si arriba l'ombra
i es fon el bell crepuscle, ni la petja
perdura. Tu podries ser l'alzina
que el temps ha modelat com una casa,
o com els còdols clars tocats d'onada.
Ets el batec, impuls contra la roca.
Cap aigua m'és distant, beso la roca
silent i humil que sempre empara l'ombra.
Per l'horitzó llunyà arriba l'onada
creuant migdies càlids. Som la petja
perenne i consistent d'aquesta casa
bastida soca endins la negra alzina.
He respirat l'estiu sota una alzina
d'aquell camí esculpit en plena roca
fins arribar a la cala on una casa
s'adorm closa del tot damunt l'ombra.
Hem travessat les dunes, fonda petja;
per dolça recompensa, clara onada.
L'estiu s'ha capbussat trencant l'onada
i ha festejat devora fosca alzina.
Per la mateixa illa, antiga petja
d'un temps difunt, presència de roca.
Però ara que ets absent abraço l'ombra
de tu, dels nostres anys. Et faig de casa.
Records d'aquesta casa i de l'onada
buscant recer dins l'ombra de l'alzina
que austera com la roca fon la petja.


Mireia Lleó Bertran, dins,
La Catalana de Lletres 2003 : primer premi de poesia..., 2003

09 de desembre 2009

Afecte i gentilesa

Ara que tots dormen
he vingut a veure’t.
Et deixo la confiança
dels astres i la terra,
l’essència de la vida:
un viu corrent sanguini,
i un toc d’olor d’espígol.


Tu em dónes abrigall,
un brollador turquesa,
el blau de la fermesa,
l’atzur més imparcial.
I, més: la justa estima,
amb vocació d’alzina
i escorça tardoral.



Teresa Grau Ros

22 de febrer 2009

L'alzina

Quan el bosc camina
cap a la vellura,
en venir l'hivern,

serves, tu, l'alzina
de la fusta dura
i el fullatge etern.

Tot forcats impliquen
barreges de liquen
i vesc de Nadal.

Cap alè no et torba,
druïdessa orba,
metall vegetal.

L'hivern és vingut:
plovisquegen glans
de ta fortitud.

Un senglar, perdut
de la nit abans,
golafre hi acut.



Guerau de Liost, dins,


Els arbres a la poesia catalana. 2007