Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris baladres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris baladres. Mostrar tots els missatges

29 d’octubre 2018

Una mar

Una mar on passegen bergantins,
galeres d'alta vela, humils barcasses...
De Palerm ve una nau que porta vi
i a la costa s'encenen alimares.

(Les ones dels canyars i dels baladres,
la cebera d'humil arquitectura.
Pel camí polsegós, cap a la platja,
amb el pare hi anava en bicicleta.)


Antoni Mestre, dins,


Antologia poètica. 1993
Ed.: Josep Ballester i Marc Granell
Il.: Lina Vila

22 d’agost 2015

El lloc dels mots

En petites rambles i barrancs
de baladre, salzes i romaní
al cor de muntanyes nostrades
potser en un altre temps,
sense carrasques,
llavors eren
incandescències ignotes
allà hi són els mots.




Antoni Albalat Salanova. Love is. 2014

Il·lustracions de Gerard Miquel

01 de maig 2013

La clau, al pany de la certesa


Sempre que et veig, amor, se'm fa diumenge
per tot el trencaclosques dels meus ossos.

Ai, per això tinc por moltes vegades,
pensant en la distància que em separa
dels dies feiners, d'aquelles coses
que de tan senzilles,
no cal moure la mà per a agarrar-les.

Deixa la clau al pany de la certesa
si vols que passe avant, incontenible,
com un riu d'enyorances. Per les vores
-del riu i del meu cos-
ja creixen els baladres i la molsa.




Llibre d'amic e amada

Carmelina Sánchez-Cutillas. dins,



01 de juny 2009

Alguns poemes


Heura al Parc de les Aigües (Barcelona) per Teresa Grau Ros

Alguns poemes són a contrallum
del desig i en hora blava i grisa,
naixen d'un ventre de mar i destí
de lluna, són bitàcola d'amor.

A les pàgines de pell que encengueren
l'alba he deixat callats els mots com peixos
que anuncien girafes en la nit.

Si et parla la mar a cau de batecs
entendràs avui potser la nuesa
dels estels que et mosseguen el delit,
sentiràs la meua veu de baladre
conjurant goles de llop i distància
per explicar-te què senten els nàufrags
de brúixoles que clissen el teu nom.




Maria Soledat González. Mar d'heura, 1995
Il.: Xavier Arenós