Jo trec estels en aigües matineres
per a ta complaença que em somriu.
El meu cor, gaudiós de tes banderes,
és vaixell dels teus ulls d'emperadriu.
Sebastià Sànchez-Juan. Poesia completa : I : 1924-1933, 1995
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris banderes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris banderes. Mostrar tots els missatges
26 d’agost 2016
El pescador d'imatges
Etiquetes de comentaris:
aigua,
aigües matineres,
amistat,
banderes,
blau,
Borén [Petra],
cors,
emperadrius,
estels,
Grau Ros [Teresa 1959-],
poesia breu,
Sànchez-Juan [Sebastià],
somriures,
ulls,
vaixells
12 de juliol 2016
AHIR A LA NIT
TÉ el ram poderós
Jo compraria tots els seus draps
El teu amor és de pa mare jardinera
Amor fundat en el profit del sol i la lluna
El dia bellíssim broda les pedres
El vidre bada la seva àmfora damunt un turó inclement
La nit pertot arxiva la corona
Hàbils agulles les del meu amor
Amor de sagrada febre
La vellúria es cobreix de minerals i plantes
Amor meva bandera alta i neta
Al teu cor el remei posa les herbes
Tu ho saps dir amb mots molt bonics
Va fer Jo només et sé dir que t'estimo
El record d'aquesta adoració arriba com una torrentada.
Joan Brossa. Cappare, 1984
Etiquetes de comentaris:
amor,
banderes,
Brossa [Joan 1919-1998],
estimar,
Gimferrer [Pere 1945-],
herbes,
lluna,
nit,
pedres,
poesia amorosa,
sol,
torrentades,
vellúria
05 de maig 2016
Citizen Refugees Project
Etiquetes de comentaris:
actituds,
banderes,
cases,
Citizen Refugees Project,
infants,
món,
persones,
refugiats
21 d’abril 2014
Països Catalans
Prendrem la copa de terra
i beurem àvidament
tota la terra i el mar
d'un lent got inacabable.
Beurem el cel i la selva.
Pujarem llargues escales,
els extingits patrimonis,
la queixa de les guitarres,
i mirarem la finestra
i enlairarem la bandera.
Vicent Andrés Estellés, dins,
Antologia de poetes catalans. 1997-, v. 4
i beurem àvidament
tota la terra i el mar
d'un lent got inacabable.
Beurem el cel i la selva.
Pujarem llargues escales,
els extingits patrimonis,
la queixa de les guitarres,
i mirarem la finestra
i enlairarem la bandera.
Vicent Andrés Estellés, dins,
Antologia de poetes catalans. 1997-, v. 4
Etiquetes de comentaris:
aigües,
Andrés Estellés [Vicent 1924-1993],
banderes,
beure,
català,
cel,
cultura,
enlairar,
escales,
finestres,
gots,
guitarres,
mar,
mirar,
Països Catalans,
patrimonis,
poesia breu,
terra
07 de juny 2013
Països Catalans
Un camp de blat ens il·lumina el groc
i darrera l'aiguat vindrà el vermell;
aquí, que no ens plau fer del negre groc,
a poc a poc el fruit tira a vermell.
La llibertat sovint amaga el groc
i quatre mots encenen el vermell;
d'un arc emana el dia i sobre groc
arrela el vespre el seu molí vermell.
I passen sol i lluna a la bandera
i cada planta té un estel vermell,
que de tots els colors és el vermell
el que damunt el groc de la bandera
vola més lluny! Vermell! Vermell! Vermell!
La meva terra du un barret vermell!
Joan Brossa. Poemes escollits. 1995
i darrera l'aiguat vindrà el vermell;
aquí, que no ens plau fer del negre groc,
a poc a poc el fruit tira a vermell.
La llibertat sovint amaga el groc
i quatre mots encenen el vermell;
d'un arc emana el dia i sobre groc
arrela el vespre el seu molí vermell.
I passen sol i lluna a la bandera
i cada planta té un estel vermell,
que de tots els colors és el vermell
el que damunt el groc de la bandera
vola més lluny! Vermell! Vermell! Vermell!
La meva terra du un barret vermell!
Joan Brossa. Poemes escollits. 1995
Etiquetes de comentaris:
actituds,
banderes,
Brossa [Joan 1919-1998],
colors,
democràcia,
groc,
llibertat,
lluna,
Països Catalans,
respecte,
sol,
vermell
10 de desembre 2011
Magenta
Idea i realitat. Símbol. Ànima. Amalgama. Polaritat. Radiació. Absorbir i reflectir. Retina. Sensació.
Magenta El blau intens trobà el vermell un dia clar dins d'un estany. Un peix rogent iridiscent llepava el riu aletejant. Vermell i blau van fornicar al fons del llac. S'aturà el temps, s'eixamplà el cel i es va engendrar el nou color, arbre o arbust: un magraner. I allà a Istanbul un traginer es beu d'un glop un got de suc. Rubí: magrana d'on se n'ha tret tot el color. No hi ha cap mot ni religió. L'odi s'ha fos i en el magenta no hi ha banderes, no hi ha fronteres, no hi ha voreres, no hi ha nacions. Anna Aguilar-Amat. Càrrega de color. 2011 Pròleg: Cèlia Sànchez-Mústich |
Etiquetes de comentaris:
Aguilar-Amat [Anna 1962-],
ànima,
banderes,
blau,
colors,
fronteres,
magenta,
nacions,
persones,
retina,
sensacions,
símbols,
vermell,
voreres
Subscriure's a:
Missatges (Atom)