Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris benaurança. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris benaurança. Mostrar tots els missatges

26 d’agost 2022

Ara començo

Ara començo un altre cop la vida;
ja soc en aquest món de la matèria
que té perfum, però, d'eternitat.
Sota la nit, que no s'atura,
tinc intuïcions de benaurança
per on m'escapo en l'aire universal.
I, encara que reclosa
en l'espiral d'un remolí,
em sé, dins el traüt, alliberada.
És per això que vaig i vinc
des del llindar dels ulls al moll dels ossos,
per un camí d'estrelles i de carn.



Pilar Canela. L'íntim espectacle. 2001

Pròleg de Màrius Sampere

17 de maig 2022

Cistell de flors

Allò que es guanya
a despit de l'embat
és benaurança.

Primavera flairosa,
l'horitzó desitjat.



Lluïsa Etxeberria Azkune. Dol i sol. 2016

Pròleg de Laura López Granell

16 de juliol 2021

Garrofers

Esteu dormint fa segles, una vida
fecunda i reposada, sense presses,
esbiaixant al vent vostres pereses,
oferint cada estiu gala complida.

Ara viviu en mi. Per la ferida
on m'heu entrat, amb dolces escomeses,
sent uns silencis purs, unes promeses
de justa benaurança aconseguida.

Venerables gegants, verda mainada
com una primavera inacabada
que aferma més i més vostra presència

entre una parla de verdor amigues,
sota l'onada de sentors antigues,
sou el millor present de permanència.



Jaume Bru Vidal, dins,


Ed.: Maria Victòria Solina i Jordi Bigues

18 de juny 2017

11 de setembre 2016

Joia

La llum perdura,
l'amor, la pau i el somni
no són miratges.

Ni ho és la vida;
rere finestres closes,
ningú ens captiva.

Promeses túmides
cabdellen en l'oratge
tots els meus dubtes.

Dolces creences
ensucren les muntanyes
de benaurances.

Les nits disfressen
cabòries, pors i penes
d'estels fugaços;

i els jorns acreixen,
en les vinyes fecundes,
penjolls de flames.

A la verema,
hi llostregen semales
de meravelles.




Esteve Sala i Casellas. L'estoig del temps, 2012

Pròleg: Àngel Rodríguez Lozano
Fotografia de la coberta cedida per gentilesa de Joan Boix


12 de desembre 2015

COMPLIMENT A LA SENYORA ANTONIETA CAO, DE L'ALGUER

Amb una benigna
majestat, la dama
surt al seu balcó,
avui, a trenc d'alba.

Veu dintre la mar
lluïssor d'escates,
peixos amb l'escut
de les quatre barres.

Arriben amb son
de llunyanes platges,
amb el primer vent
que les desvetllava.

Bon dia, venim
a tenir-vos guarda
en la festa, car
sou molt estimada.

El rei d'Aragó
us ret homenatge,
us besa les mans
a la catalana.

Per la vostra fe,
per la vida clara,
per la gran bondat,
us donem les gràcies.

Senyora, per llargs
anys de benaurança.
Després tornarem
a les nostres aigües.

Des del campanar
de la Seu baixava
la llum de tardor
en aquella casa.

Ben a poc a poc
el sol va daurant-la.
Abrillanta més
els ulls de la dama.



Salvador Espriu. Per a la bona gent, 1985