Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bibliotecaris. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bibliotecaris. Mostrar tots els missatges

24 de juliol 2014

Mala herba (2)

150 Years of Library Service
La llum del carrer entrava per la finestra i il·luminava
feblement l'habitació. Vaig recórrer amb els ulls les parets
familiars i els angles i línies que formaven, els munts de
llibres i les làmines que es trobaven entre ells. Al defora,
la nit avançava. Lluny, molt lluny, hi havia moltíssimes
persones que m'eren importants. Existeixo, doncs; sóc
viu i he de continuar vivint. Vaig començar a sentir-me
més ple, experimentava el desig d'actuar -però al cap
d'una estona em vaig tornar a adormir.

(Fragment)

Séan Golden i Marisa Presas
La Floresta, tardor del 1993

Lu Xun. Mala herba, 1994

27 de novembre 2009

In memoriam

Avui ha mort Philip Larkin
-avui ens ho diuen els diaris.
Al seu país, a la ciutat
on treballà
i d'on gairebé no es mogué mai.
Bibliotecari, va anar a la feina,
com tothom, unes hores cada dia,
i després se'n tornava a casa, caminant,
per a sopar i reposar
i distreure's una mica,
també com tothom.
A més, de tant en tant
escrivia; escrigué quelle cose
che han nome poesia...
Així l'hem conegut, uns quants.
Si no, hauria estat
un qualsevol Mr. Bleaney,
com el dels seus poemes.


(Aquesta inapreciable diferència, tanmateix,
és el que més agradava als seus lectors).


2.XII.1985

Àlex Susanna. Palau d'hivern. 1987

15 de juliol 2009

Fins que una tarda qualsevol

Fins que una tarda qualsevol,
a l'hora de tancar, vingui la bibliotecària
i em retorni a la prestatgeria on pertanyo,
al lloc precís d'on algú em va agafar un bon dia,
ves a saber per què, potser per aprendre
a traduir la tristesa a un altre idioma,
potser per estimar-me com s'estima un llibre,
és a dir, per sempre. No, per sempre no.
Només fins que una tarda qualsevol,
a l'hora de tancar, vingui la mort
i em retorni a la prestatgeria on pertanyo,
al lloc precís d'on algú em va fer néixer
un bon dia, ves a saber per què.



Gemma Gorga. Llibre dels minuts. 2006