Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris botigues. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris botigues. Mostrar tots els missatges

01 de juny 2020

Les botigues amigues

                                 al Carles i l'Àngels.


No remenis els somnis
a la paret de pedra.
Cada nit, para taula
per les mans encantades
que remouen terrissa
a les dotze tocades.
I alçaran algun vidre,
el més blau,
el més dolç,
per celebrar l'estada.



Olga Xirinachs i Díaz. Clau de blau : (Tarraconis vrit amor), 1978

10 d’abril 2020

Esperança

Si jo tingués una botiga
arraconada i perduda,
saps què voldria vendre?
Esperança a la menuda.

Venc esperança a bon preu!
En daria a cada client
per només un ral, tanta
com per set o vuit o cent.

I als pobres de solemnitat
que no tenen ni cinc
els daria d'esperança
tota tota la que tinc.


Gianni Rodari. Tirallongues del cel i la terra, 2014
Tr.: Pau Vidal
Il.: Bruno Munari

08 de juny 2018

Matemàtiques (primera part)

Ell diu
"Aquests maleïts pakistanesos i les seves maleïdes botigues de
                24 hores,
han obert un paki a cada cantonada, s'han quedat la feina dels
                anglesos"
Ell diu
"Aquests maleïts xinesos i els seus maleïts basars de tot"
Li dic que són del Vietnam, però a ell tant li fa
Li pregunto què hi havia allà abans de "la maleïda botiga del paio
                japonès"
Em mira fixament i somia una escena de feines pels anglesos
De feina tot el dia per a tothom abans "que arribessin els maleïts
                vaixells"
On tothom anava a treballar cada dia tot el dia per un sou sencer
"Allà hi havia un negoci anglès, abans", em diu, "abans dels 
                irlandesos.
Ara els anglesos s'han quedat sense feina i la culpa és del coi
                de turcs"
Li pregunto com ho sap i em diu "Perquè és així"
Li pregunto com sap que és així i em diu "Ho diuen a les notícies,
cada cop que arriba un somalí ens prenen una feina.
Són matemàtiques, un per un, dels nostres per ells, ves sumant".
Mossega el pastís, xarrupa la beguda, torna a dir-me que ell sap
                com va
"Van arribar els maleïts caribenys i ara la gent d'aquí ja no té
                feina"
Li pregunto què hi havia abans de la "maleïda botiga persa de
                cortines"
Li ensenyo plànols d'arquitectes
Finques clausurades, parcel·les buides
No hi havia cap maleïda botiga abans que vinguessin i
                l'obrissin els pakistanesos
Mira, estic farta de matemàtiques de merda
A mi m'agraden les sumes
Vaig fer tres anys d'Econòmiques
M'encanta el càlcul
I quan em trobo aquestes frases als diaris
Que cada un que arriba
Ens pren la "nostra" feina
Arrencaria a cridar



(1a part)

De Poetry versus Orchestra, 2016

Hollie McNish, dins,

Tr.: Jaume Subirana

XXXIV Festival internacional de poesia de Barcelona.2018

28 de febrer 2016

La vella botiguera

Els arquitectes de l'Ajuntament
han declarat protegida la casa
on va néixer fa vuitanta-cinc anys.
L'acabaven de fer quan els seus pares,
acabats de casar, van instal·lar-s'hi.

Ara restauraran esgrafiats
i escrostonats, repararan mosaics,
renovaran portes i persianes
i la façana quedarà com nova.

A dues cantonades hi ha la plaça
on té la botigueta de calçat.
Té pocs clients, que saben del seu tracte
tan afable i sol·lícit, i quan plega
torna tot ranquejant al vell casal.

Caldria fer una instància perquè a ella
també la declaressin protegida.

Feliu Formosa. Feliu Formosa, 1999

16 de maig 2015

Elegia: de les botigues...

de les botigues del carrer Canuda,
de les terrasses un capvespre clar,
dels idiomes de la benvinguda,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: d'aquell moment que...

d'aquell moment que tanquen les botigues,
d'aquell cel blau que surt a les postals,
d'aquell groc de les fotos més antigues,




Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999


31 d’octubre 2012

El poble

No és gairebé ni un carrer, són massa poques les cases
per merèixer-ne el nom; simplement un camí entre
l’única taverna i la botiga única
que no duu enlloc i desapareix al capdamunt
del petit turonet, esborrat
per la llarga erosió de la marea verda
d’herba que no para d’envair
aquest darrer destacament del temps passat.

Hi passa tan poc; el gos negre
que es grata les puces sota el sol calorós
és història. Però la noia que travessa
d’una porta a l’altra adquireix una escala
més enllà de les dues dimensions d’aquest dia plàcid.

Continua, doncs, poble, perquè al teu voltant gira
amb un eix lent tot un món tan vast
i amarat de sentit com qualsevol ponderat
pel magí solitari del gran Plató.




R. S. Thomas. El cel de la finestra : poemes escollits. 1995
Tr.: Francesc Parcerisas i Jordi Ainaud

31 de maig 2012

Carrer de Monterols


Hi havia al carrer botigues i rètols
i l'olor de coca d'ou de les tardes cada dia.
I enmig d'aquest paisatge el primer bes -efímer-,
creuar d'aparador a aparador el carrer, un haiku.
Entre vidres lluents i la música de les caixes
registradores, com compàs dels moments,
volíem que no es marcissin els plecs de metall
de les persianes -acordions ventant un rèquiem-
ni s'apagués el neó de les pupil·les
ni minvessin els reclams.
Jo no entenia d'amor ni de comerç,
però sabia que la ciutat mercadera
m'havia ofert allò que no té preu.



Guillem Troté Daroca. Les llars, dins,