Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris brúixoles. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris brúixoles. Mostrar tots els missatges

24 de gener 2020

Carrer

Perd la brúixola cada dia
quan s'adona que el camí no condueix a cap muntanya.
Al cap de poc,
recorda que ha abandonat la ciutat
on tots els carrers condueixen a la muntanya.

Perd la brúixola
i entén que qui perd una muntanya
no tornarà a ser.

Ho entén com una maledicció:
Els qui perden les muntanyes,
viuran tan sols de miratges.


Raed Wahesh, dins,


Jo soc vosaltres : sis poetes de Síria, 2019
Ed.: Mohammad Bitari
Tr.: Margarida Castells Criballés

16 de novembre 2017

Miro la tela en blanc

Miro la tela en blanc,
no hi ha punt més exacte al meu planeta:
per ell han envellit sextants i brúixoles,
rutes i llocs, les formes del relat
en llavis molt antics forçats a viure;
anemones i algues, la matèria
tantes tardes creada des del foc.
L'ofici de mirar-lo em sacrifica,
ocupo el seu present, m'acosto al mite




Susanna Rafart. Retrat en blanc. 2004

Pròleg de Manuel Forcano

08 de novembre 2009

Estatgera


I recordem, ara que hi som a temps,
que tot allò que desitgem conèixer
ens exigeix, necessàriament,
un viatge al centre de nosaltres mateixes.
Farem camí amb el sonall dels records
curosament desat a la butxaca,
com una brúixola antiga, inexacta,
que conservem per a casos d’emergència.


(Fragment)


Eva Baltasar. Atàviques feres, 2009