Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris candor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris candor. Mostrar tots els missatges

19 de desembre 2023

Fora de mapa

Som una tribu nòmada que oscil·la
entre la vida i l'art,
i pasturem, a estones,
en terres de ningú,
amb la candor llanosa dels anyells,
esperançats i tristos, a l'espera
d'un lloc on sigui fàcil
fer nit, quan és de nit, i alhora
on hi hagi llum, on hi hagi molta llum,
més abundant que l'aigua,
que ho ompli tot, desdibuixant els marges
d'allò que ens tempta i ens rebutja,
que se'ns escapa i ens reté.




Xènia Dyakonova. Dos viatges. 2020

Epíleg: Pere Gimferrer

01 d’abril 2023

El polze sobre l'horitzó, els dits tocant els astres

Orienta't amb el Sud si veus
que el Nord no sap ajustar-se.
Utilitza de brúixola un òrgan.
Traça un mapa i després
un altre que puguis portar
amb tu com un paraigua.

Alça la mà, recolza
el polze, així. Candor.
L'horitzó en rep el pes.
Estén-la bé. Simetria
Els dits, gramàtica i ritme,
aniran a tocar els astres.

Compta primer fins a deu
i compta després fins a set.
Índex guardat a la boca.
Presenta al cel després
la seva humitat, com una espelma
que has d'omplir de vent.

Alça la mà, recolza
el polze, així. Utopia.
L'horitzó en clou el pes.
Estén-la bé. Amor.
Els dits, empatia i rigor,
aniran a tocar els astres.

Observa les aus senars,
anota bé els seus propòsits.
Atura el moment. Examina
les seves parts, una a una
sabent que tot alhora
serà sempre massa.

Alça la mà, recolza
el polze, així. Presència.
L'horitzó en valora el pes.
Estén-la bé. Plaer.
Els dits, indret i escolta,
aniran a tocar els astres.


Lúa Coderch. Palau de vent. 2021

02 d’abril 2016

Infant petit

Em mires i somrius infant petit
i em dones la gaubança reeixida
del teu encant exquisit
amb un esguard sublim que dolç em crida.

Oh, la candor del teu mirar infantil
i la innocent semblant de les maneres!
En tu hi viu l'amor pueril,
pel teu esguard hi neixen primaveres.

Servo dins meu l'encís que no s'oblida,
la llum del teu esperit,
quan veig que en els teus ulls no hi ha mentida
i em mires i somrius infant petit.




Pere Vives i Sarri. Veu de la memòria. 1998

Pròleg: Màrius Sampere

17 de novembre 2009

No escanyis la petita que viu, rebel, en mi

No escanyis la petita que viu, rebel, en mi
que m'incita al candor, a encendre la mirada,
a estrenar boscos on els llops fan nit
i a creure en el poder de les paraules:
insecte estrany que fins i tot clavat
a la seva minúscula ranera
impenitent arbora
el repte del seu vol.



Maria-Mercè Marçal. Llengua abolida 1973-1988. 2000