Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cementiris. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cementiris. Mostrar tots els missatges

13 de setembre 2023

Pulmons

Pulmons d'enfilalls de seda
nissaga
cementiri
teranyina
dolorosa que he teixit

en el sostre
de la cuina
de la infància
dels meus fills.



Núria Busquet Molist. Làpida. 2022

15 d’octubre 2022

Blanquíssimes parets

Blanquíssimes parets caminen entre passos,
m'endinso en els carrers, premo la mà dels murs,
als carrerons estrets eixamplo els braços
i al fons de cada plaça endevino la mar.
Hi ha terrats i talaies més alts que el campanar
que claven puntes vives en l'aire del celatge;
mentre la tarda alena un bleix salat de platja,
s'amaguen les icones en els carrers estrets
i el sol fornit i estricte porta l'olor d'encens
amb salobre de mar al pensament.
                                                       La tarda
és plena de portals, finestres entreobertes,
façanes empedrades i cortines de xarxes
on escric lentament postals d'aigua i maons.
Per les parets dels patis s'enfilen heures fosques,
sentors de tarongina, de romaní i de llor
i el cementiri vell dorm una estranya calma
entre veus apagades per un ruixim finíssim
de fulles i d'onades i remoreig del vent.
Tota la mar s'acreix en un ponent blanquíssim
que es replega en un caire d'horitzó.


De: Tres apunts sobre l'Escala, 1.



Núria Esponellà. Quadern d'Empúries. 2000

Introducció: Narcís-Jordi Aragó

31 d’octubre 2021

L'altre barri

Escrius damunt la pedra grisa,
de baix en baix parteixes mots:

Heures, forats, marededeus,
cors de vellut, temples de marbre,
roses girades, crisantems,
caixes i creus, clavells i cristos.

El cementiri és el rampell
d'un escenògraf carrincló,
un barri agrest ple de carrers
amb flors de plàstic als balcons.

I mentre ho dius raja una dona,
la carn del vent passeja a prop,
et claven l'ull nens amb corbata,
els ocells xisclen com nadons.

La vida impera. És una lloba
que amb els ullals et torna a lloc.

Fora dels murs de l'altre barri,
mires arreu; cap deu respon.


Berta Giraut Junoy. Com l'estel que no hi és. 2020

Introducció: Gemma Casamajó i Solé

21 de novembre 2015

9 de novembre de 1960

Part de la façana de la Biblioteca Central Xavier Amorós (Reus) per Teresa Grau Ros
Ahir vaig votar per Kennedy
com el fill segon d'un granger d'Illinois,
mentre amb l'altra mà
m'espolsava les botes
amb un ram d'oliver dels Esquarts.

Ahir caminava
mirant un brotet d'il·lusió
penjat al cantell del diumenge.

Avui me'n torno a la feina;
avui me'n vaig cap a casa;
avui, davant d'una porta tancada,
he sentit: no som res,
pronunciat amb la veu molt tranquil·la.

I jo he seguit carrer avall
amb el pes a les cames
de tants cementiris inútils.



Xavier Amorós, dins,

Dinou poetes dels seixanta. 1987