Pulmons d'enfilalls de seda
nissaga
cementiri
teranyina
dolorosa que he teixit
en el sostre
de la cuina
de la infància
dels meus fills.
Núria Busquet Molist. Làpida. 2022
Pulmons d'enfilalls de seda
nissaga
cementiri
teranyina
dolorosa que he teixit
en el sostre
de la cuina
de la infància
dels meus fills.
Núria Busquet Molist. Làpida. 2022
Escrius damunt la pedra grisa,
de baix en baix parteixes mots:
Heures, forats, marededeus,
cors de vellut, temples de marbre,
roses girades, crisantems,
caixes i creus, clavells i cristos.
El cementiri és el rampell
d'un escenògraf carrincló,
un barri agrest ple de carrers
amb flors de plàstic als balcons.
I mentre ho dius raja una dona,
la carn del vent passeja a prop,
et claven l'ull nens amb corbata,
els ocells xisclen com nadons.
La vida impera. És una lloba
que amb els ullals et torna a lloc.
Fora dels murs de l'altre barri,
mires arreu; cap deu respon.