Ara que la poesia catalana no té cap tendència
particularment dominant, es pot acarar
-sense la fe mística de Maragall ni la
voluntat estilitzadora de Carner, sinó
amb la voluntat de diàleg alhora amb
el substrat dels clàssics medievals,
vehiculats per Foix, i la postulada
herència de la poesia anònima-
amb aquell nervi fondo on el llenguatge
ens duu a les envistes de l'aiguaneix
dels mots afaiçonats en versos.
(Fragment del pròleg)
Pere Gimferrer, dins,
Albert Ubach. Missa pro Carnavale Mortis. II. Kyrie, 2001
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris clàssics. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris clàssics. Mostrar tots els missatges
22 de gener 2016
Ara
Etiquetes de comentaris:
aiguaneix,
Carner [Josep 1884-1970],
clàssics,
diàleg,
energia,
Foix [J. V. 1893-1987],
Gimferrer [Pere 1945-],
Maragall [Joan 1860-1911],
poesia catalana,
Ubach [Albert]
30 d’abril 2009
Infant
El teu ull clar és l'única cosa absolutament bella.
Vull emplenar-lo de colors i d'ànecs,
el zoo dels nous
els noms dels quals mediteu.
Lliri de neu d'abril, pipa índia,
petita
tija sense cap arruga,
estany on les imatges
haurien de ser grandioses i clàssiques,
no aquest dolorós
retorçar-se de mans, aquest sostre
fosc sense cap estrella.
Sylvia Plath
Dins el llibre de poesia:
Montserrat Abelló. Al cor de les paraules, 2002
Tr.: Montserrat Abelló
Vull emplenar-lo de colors i d'ànecs,
el zoo dels nous
els noms dels quals mediteu.
Lliri de neu d'abril, pipa índia,
petita
tija sense cap arruga,
estany on les imatges
haurien de ser grandioses i clàssiques,
no aquest dolorós
retorçar-se de mans, aquest sostre
fosc sense cap estrella.
Sylvia Plath
Dins el llibre de poesia:
Montserrat Abelló. Al cor de les paraules, 2002
Tr.: Montserrat Abelló
Subscriure's a:
Missatges (Atom)