A Carles Riba Dèiem: la Nit!, en una nit oberta Al rost del Temps, més enllà del morir, Quan les negres frescors són un florir D'aigües i veus, i focs, en mar coberta. Per tu i per mi no hi havia, deserta, Ni mà, ni llar; ni celler sense vi; Tots en el Tot, sabíem el camí Just i reial de la Contrada Oferta. Just érem U en la immortal sendera, L'alè indivís, el vent que venta l'era, I un mot, el Mot, era el parlar comú. Serfs de la llum i lliberts per l'espera, Forts en el fort i assetjats per Ningú, Ens ombrejava una sola bandera. J.V. Foix, Sarrià (Barcelona), 1893-1987, dins, El Price dels poetes: 25 anys, 1995 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris columnes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris columnes. Mostrar tots els missatges
08 de febrer 2014
Dèiem: la Nit!...
Etiquetes de comentaris:
actituds,
català,
columnes,
escola,
Foix [J. V. 1893-1987],
persones,
Puig i Cadafalch [Josep 1867-1956],
Riba [Carles 1893-1959]
30 de novembre 2013
Oda als arbres de la Rambla
Oh soques lleument colorides,
a penes tocades per marca senil,
columnes lletoses no mai envilides,
i amb tons de mudances d'un dia d'abril!
[2]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
a penes tocades per marca senil,
columnes lletoses no mai envilides,
i amb tons de mudances d'un dia d'abril!
[2]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
Edició: Jaume Coll Llinàs
Etiquetes de comentaris:
abril,
arbres,
Barcelona,
Carner [Josep 1884-1970],
colors,
columnes,
plàtans,
rambla,
tendresa
23 de juliol 2010
La terra que tu estimes
Compromís
Jo vull una terra assolellada,
amb muntanyes, illes i un blau mar,
petita, però privilegiada:
bressol d’amor, de cultura i d’art.
Jo vull una pàtria comprensiva
vessant humanitats arreu-arreu,
amant del treball, no d’ell captiva,
senzilla i capaç de vot i veu.
Que el seny guiés la seva vida
I fos la llibertat el seu estel,
espargint sa veu com una crida
que omplís de llum i d’ideals son cel...
Així és la pàtria que vols tu?
Desperta’t, no deixis que s’esmunya
de tes mans la sort, cec més que ningú.
La tens eixa pàtria: Catalunya!
Sols cal que dels seus greuges l’alliberis,
intel·ligent, compromès i valent
i el mal de l’enveja no toleris,
sempre fidel i sempre conscient.
Ta pàtria té parla, té bandera.
Compresa, té raó la teva terra:
Digne, pren la teva senyera
I venç, ansiant pau, la teva guerra!
Miquel Cabanas Alibau. El llibre blau, 1995
|
Etiquetes de comentaris:
bellesa,
blau,
Cabanas [Miquel 1916-1995],
Castell [Marina del],
columnes,
compromís,
consciència,
humanitat,
mar,
pau,
terra
Subscriure's a:
Missatges (Atom)