Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris conversar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris conversar. Mostrar tots els missatges

27 de juliol 2019

preludi

Un dia vam creuar els mots.
L'avançada d'un exèrcit desarmat,
el preludi de les converses
que van venir després
per prendre'ns la veu
i quedar-se a la memòria.
Un dia vam creuar els mots,
sense saber que
des de llavors deixaríem
de ser vies de tren,
carreteres paral·leles,
per tancar cercles
i esdevenir amics i amants
perpendiculars.
La vida és allò que ens passa
entre caselles blanques i negres.



Anna Garcia Garay. Els mots encreuats. 2012

07 de març 2019

El nom de les coses

Les converses
han de ser brillants,
les trucades de telèfon,
un fax...

Hi ha, però,
una fatal incapacitat
per donar el nom de les coses.

Sentiments ?
Seguim sense noms.
Un sopar,
un concert,
una trobada...

Sé que ho saps;
però tu, jo, tots,
seguim amb la basarda de les paraules.



De: L'amor a Barcelona.1998


Marta Pessarrodona, dins


Poesia i + 2008 : del 27 de juny al 27 de juliol : 
Caldes d'Estrac : programa de mà, 2008

Nit de poetes amb Teresa Colom, Marta Pessarrodona i Jaume Subirana

16 de febrer 2018

Pregunta estèril

Per què tu precisament,
quina la causa
la conseqüència
l'explicació
la racionalitat
la mecànica vital en què s'insereix
el fet atroç de la mort per sempre.
Per què tu,
en quin engranatge evolutiu del temps
pot haver-hi un argument que clogui aquest debat,
per què si el cos existeix en la dimensió prevista,
quina és la raó d'una mort
tan poc pressentida.
I què en farem
de contemplar aquest buit espill d'abandó,
aquesta absència salvatge esberlada damunt el dia
que ens deixa un seguit de converses pendents,
la impossibilitat d'apel·lar el teu nom,
perquè ens calia
precisament la paraula que hauries dit.
Ni el materialisme en què vam construir-nos
defensa d'aquesta bleva
al viu de l'equilibri.

Que no en farem res
de comprovar aquesta manca,
el dolor dels que vivien al peu de ton ànima,
els que de grat haurien partit amb tu.


Marta Dacosta, dins,

Poetes gallecs d'avui : antologia. 2008
Ed.: Fátima Rodríguez, Xavier Queipo
Tr.: Manuel Costa-Pau

30 d’abril 2017

Quan l'ànima escolta

Conversant tot fent camí_36a Caminada Popular de Torà, 2017 per Teresa Grau Ros
   Quan l'ànima escolta
tot parla el parlar més viu
  i la remor més somorta
     s'explica i ens diu;
     les fulles de la riba
  conversen vehements,
les rieres d'aigua ombriva
     xiuxiuegen rabents;
    vents i valls i núvols,
   per on Déu ha passat,
     revelen i proclamen
el Mot més ben guardat...
     quan l'ànima escolta!



Traducció de Ferran Bach

31 de març 2017

Màquina

Imagino un artefacte literari capaç
de produir figures que esdevinguin reals,
tal com eren en el moment de ser captades,
i que hi puguis conversar.


Joan Brossa. La clau a la boca : (1996), 1997

10 de juliol 2015

Les paraules

Si al bosc tinguéssim set,
quina font buscaríem?
La de l'aigua més clara,
més viva i més brillant.
I de l'arbre fruiter,
quina peça voldríem?
La més madura i dolça,
suau al paladar.
I quin ramell de flors
a l'amor donaríem?
El de colors més bells,
més fresc i perfumat.
Per als amics i amigues,
¿no triarem paraules
entre les més boniques
que al món s'han inventat?

No volem l'aigua bruta,
ni la fruita tarada,
ni fer rams d'esbarzers...
i en la nostra conversa
volem belles paraules
i no pas mots grollers.



Joana Raspall. A compàs dels versos. 2003

Il·lustracions: Oriol Moret

16 de maig 2015

Elegia: de la conversa...

de la conversa ambigua i divagant,
dels cavallets i de la nit de fira,
de l'escapada aquell Dimecres Sant,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

31 de gener 2015

Projecte

Hans Christian Andersen (1805-1875) per Teresa Grau Ros a Flickr
Si jo pogués passar mos dies a prop teu,
en el país molt dolç de vaques i de pomes
on a empaitar-se juguen els borrallons de neu,
on fan conversa les boirades i les bromes!

   Ton violí serenaria els meus tumultes;
i en uns camins que anessin dubtant i serpejant,
et donaria versos, amb llàgrimes ocultes,
i tu besades fresques de germaneta gran.

   Vindries de puntetes per veure si em sobtaves
guarnida amb cintes roses i campanetes blaves;

   tos ulls, damunt les galtes d'infant, escotorides,
foren el cel damunt les pomeres florides;

   i un rajolí de veu, tan delicat i prim,
em contaria històries d'Andersen i de Grimm.



Josep Carner. Poesia, 1992



02 de gener 2015

Elogi d'un poeta


Tu has fet mullades d'alba i de blancura,
      tanta olivera resplendir,
tan amorosa és ta paraula i pura,
      en la remor del corn marí,
      que si algun dia entres a casa,
      hi partirem l'aigua i la sal,
un oriol estès damunt la brasa,
      l'oliva guana i la verdal,
el delicat tresor que el branc esmerça,
l'aroma de la fruita més diversa,
per alabar el color de ta conversa.



Josep Sebastià Pons. Poesia completa, 1988
Ed.: Christian Camps
Pr.: Àlex Susanna

La conversa

Serenitat d'Eulàlia Fàbregas de Sentmenat al Parc de Cervantes (Barcelona) per Teresa Grau Ros a Flickr
La conversa amb l'amic és franca,
no va orientada a cap finalitat a priori;
és l'intercanvi de paraules i de pensaments
pel mateix gust de fer-ho, sense cercar
res a canvi. En conversar amb ell,
no cerquem cap altre fi que la mateixa
conversa, que l'escolta dels seus
pensaments i de les seves vivències.
És un fi en si mateix.



(Fragment)


Francesc Torralba. L'amistat, 2008


16 de juny 2011

Amor secret

Jo també vaig tenir un amor secret
quan tenia set o vuit anys.
Ella no ho sabia.
Mai no li vaig dir res.
Un somriure era el nostre únic pont.

Fa poc vaig somiar en ella.
Garlandes, brides d'or de cavalls blaus.
Em va fer anar en un racó i em va preguntar:
"T'ha anat bé voltant pel món?
Has tingut sort?".
Crec que li vaig dir que no.
I abans de caure a l'abisme em va dir:
"Sempre he sabut que m'estimes".

No sé si ens és possible tornar enrere,
si hi ha alguna manera d'escollir de nou
els camins que hem rebutjat.
Però és veritat que de tant en tant
el que hem sentit en el passat es converteix en real,
encara que sigui només una miqueta.

Després d'una setmana d'aquell somni
ens vam trobar al carrer.
Garlandes, brides d'or de cavalls blaus.

La nostra conversa
no es va assemblar a la del somni.

Igual que fa tants anys.
tret d'un somriure,
no li vaig dir res.



Kirmen Uribe. Mentrestant agafa'm la mà, 2010
Trad. de Jon Elordi i Laia Noguera

27 de març 2011

Alforja

L'amor és conversar amb els déus
a l'ombrós paradís de mores i pomeres
on els barrancs et porten
les humides olors d'antigues llunes
-degotadís airet de branques molles-
sense pols ni petjades
fora del temps, fora del temps.

III


Margarita Ballester. Els ulls. 1995

21 de desembre 2008

El versaire rebotega al poeta

És quan dormo que hi veig clar. Foix


Doncs jo, quan dormo, no hi veig fosc ni clar,

misser Vicenç, puix dormo com un soc.
Si les dormides són un altre pa
els somnis han de ser tot just un joc.

(Freud, sobre això, no és pas de bon consell.)

Dels esperits somiadors, me'n ric.
Tant com defujo el bac cerco el solell.
Només de vida viva vull ser ric.

Després del son sempre revifo el foc,

però amb els somnis se m'esmussa el lluc
i no m'adono que s'acosta el drac.

Si estic despert, bé que sovint ullcluc,

penso, converso, beso, jugo, em moc,
rebo i torno el pinyac i l'amanyac.


Pere Quart. Obra poètica. 1999

Ed.: Helena Mesalles