Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris crancs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris crancs. Mostrar tots els missatges

19 d’agost 2021

L'amor i la mar

L'amor i la mar són un rellotge
connectat amb la lluna,
així els crancs, així l'alga
així la medusa, així el meu cor.


D'Imatge damunt l'aigua.



Hilari de Cara. Refraccions. 2015

Premi Carles Riba 2014

11 d’agost 2020

La Rosa Maria

La Rosa Maria
volia fer un pou
i no li sortia,

un pou rodonet
amb crancs i petxines
i algun barretet.



Olga Xirinacs. Marina. 1986

Il·lustracions: Asun Balzola.

21 de febrer 2020

Flamenc

Dins l'aigua mansa, ell,
color de rosa,
lentament es posa.
Les potes són dues canyes,
el bec negret i encorbat,
i el coll com un tub de goma
cargolat.

Els flamencs són elegants,
trien, per al seu banquet,
crancs, algues i algun peixet,
i de les gambes són fans.

Quan s'envolen cridaners,
a centenars i milers,
deixen el cel tot rosat,
i el públic bocabadat.



Josep Vallverdú. Bestiolari 2. 2017

Il·lustracions: Manuel Cusachs

Pròleg: Josep-Lluís Carod-Rovira

19 d’abril 2014

Endevinalla

Hermit Crab
Dins d'una cova del mar
hi ha una cranca molt peluda,
sorruda,
que fa palanca amb les potes
per fastiguejar una estrella
vermella
que es cruspeix una paella
de musclos i de garotes.

¿Quantes potes té la cranca?
¿Quantes potes té l'estrella?
Deu i cinc, ara t'atrapo,
cinc i deu, ara ja et tinc.



 Olga Xirinacs.Óssa major. 2009

25 de novembre 2012

Inici

Sóc àliga i vent.
Àliga per saltar als abismes,
vent furient per mossegar el dolor.
Sóc vidre i aigua.
Vidre per reflectir la llum iridescent
i aigua per escolar-me al riu
i vestir-me de jonc.
Sóc fusta i foc.
Fusta per cremar els corcs de glaç
que em clivellen les mans,
foc per vèncer la por que em tenalla.
Sóc sal i sóc mar.
Sal per ungir la nit, i mar per conjurar
l’escuma pútrida de canyes i de crancs.
M’he fet àliga i vent,
sal i mar, vidre i aigua, fusta i foc,
per retornar a l’inici,
quan no hi havia mar ni vent ni sal ni aigua.



Poesia extreta del blog de la poeta:

M. Rosa Font i Massot

29 de desembre 2008

Senzill és el goig

He vist carrancs que volen cap arrere
i dos ulls que són peixos quan em parlen
d'amor. I tu, jugant a llançar pedres
que s'engul la muntanya. I el teu
alè engolint-se'm tota, com quan jugues
a llançar pedres que s'engul la muntanya.





Blau vora verd, i dos en únic cos

de cranc, de pi, de cel, de far, de nau
a sota el màgic clar d'una llum nua.




Maria Josep Escrivà. A les palpentes del vidre. 1998