Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris creativitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris creativitat. Mostrar tots els missatges

31 d’octubre 2022

Creació

Cada matí en llevar-me
prenc possessió del món
-que em posseeix- amb la mirada;

comunió feliç
de dues transparències:
les meves còrnies i l'aire.

Qui va donar-me els ulls
no ho sé, ni el món que, cert,
se m'ofereix estrany i nu.

Tot el que sé és la llum
que els sentits m'il·lumina,
i el seu reflex, que, transformat,

projecto sobre el món
per recrear el paisatge
que a cada instant de nou em crea.


Ramon Farrés. El present constant. 2009

19 d’agost 2021

El reflex de la llum

El reflex de la llum
damunt d'una imatge inerta,
a través d'ombres i relleus
de vida l'omple.

Talment una mà gegant que
l'acarona i fa sentir la força
creativa de la mirada damunt
l'objecte que contempla.



Montserrat Abelló. El fred íntim del silenci. 2008

08 de setembre 2017

Els ulls

Dels ulls de Picasso surten raigs paral·lels
que es projecten veloçment cap al lluny,
sempre enllà. Quan arriben a qualsevol lloc
fan esclatar la realitat per tal de recompondre'n
els fragments tot creant una nova realitat.
Dels ulls de Klee, estranyament profunds i
enigmàtics, en surten raigs que es disparen
en forma de ventall. El raig central és potser
el més penetrant. Qui s'hi posa al davant 
en sent l'energia. La resta dels raigs es
dispersen, però sempre l'encerten. Els ulls
de Miró s'obren tant, que la realitat arriba
a ser superada per la seva representació, i
el signe mínim n'explica el màxim. Els ulls
de Kandinky ressegueixen atentament i des
de molts punts de vista un teclat recorregut
per uns dits que toquen Schönberg.




Feliu Formosa. Centre de brevetat. 2006

23 de juliol 2017

POÈTICA

           I

Pur és el cant

del poeta
que serveix
una bona causa

Ell bandeja les necròpolis

de paraules i imatges
Fa fugir les escoles l'atrezzo
toca els cors i les coses
escriu versos senzills

Cauen a trossos les paraules

que buidem d'amor
sense aquest el nostre càntic
és com el brunzit dels insectes
com el color de fruites de cera
com la cridòria d'unes planxes de llautó
com els crits d'un borratxo
com el silenci dels objectes

Un càntic sense amor

és mort
se n'apartarà el poble
indiferent i sever

           II


Pensava

que les paraules eren lleugeres
com una ploma
lluents com la seda
rodones com els genolls de les noies
despreocupades com les veus dels ocells
pensava
que obedients
cuitarien a qualsevol crida
que hi podíem fer imatges
l'ambigüitat de les quals
amagava en si mateixa riquesa

Hi ha hagut en la meva vida

paraules de comiat
i paraules d'odi
i després paraules d'amor
i deprés he vist
unglejades
en el mur d'una presó
paraules d'esperança
Totes elles eren
inequívoques
no hi havia entre elles
comparances ni metàfores
perífrasis ni hipèrboles
Però posseïen el poder del pensament
i el poder del creixement
i el poder de la creació

1951



Tadeusz Różewicz, dins,


Reduccions : revista de poesia, núm. 77, p. 63


Tr: Josep Antoni Ysern i Lagarda


05 de juliol 2016

Temps de blau

Bastint, tu,
la democràcia
al cor del dia que vindrà,
crees, conrees i eleves
l'esdevenidor
de la humanitat.



Teresa Grau Ros

16 d’agost 2015

Festa Major de Gràcia 2015

Detall del guarniment del carrer Ciudad Real
Part del cartell de la Festa Major de Gràcia de 1991
Cobla Rambla a la Plaça Rovira i Trias
Cartell de la Fundació Festa Major de Gràcia

08 de febrer 2015

Els nens voladors

La narrativa curta al segle XX / Jaume Figueras per Teresa Grau Ros a Flickr
Els nens voladors una fada geniüda i 
malcontenta atorga a la Roser de fer-ho
gravitar tot, inclosa la senyoreta, la nevera,
altres nens..., fins que la família ho converteix
en un negoci i la nena n'acaba ben tipa!


(Fragment)



Jaume Figueras. La narrativa curta al segle XX, 1993


14 d’agost 2014

Emocions positives i eficàcia educativa

Si pensem que s'estableix un paral·lelisme entre
les emocions negatives, la supervivència física i
la continuïtat de la vida del subjecte, i entre les
positives i la supervivència i evolució dels humans
com a humans, entendrem que instal·lar-se en les
positives com a opció del nostre projecte vital
és apostar pel desenvolupament personal i social,
per la millora continuada, per la creativitat de tot 
el col·lectiu humà, cadascú segons la seva singularitat.



Fragment


Pere Darder, dins,


Aprendre i ensenyar amb benestar i empatia. 2013

18 d’abril 2014

La meva musa

La meva Musa, prudentment callada,
escolta tot allò que, amb verb florit,
us ha ofert qualsevol ploma daurada
que del goig de les Muses ha gaudit.
Jo sols tinc pensaments; d'altres, paraules;
i -com clergue illetrat- dic sempre Amén
al que afirmen els mestres, dins les aules,
amb mots sonors i ploma pertinent.
Quan sento que de vós fan lloa immensa,
dic És ben cert, i hi sumo el favor meu;
però ho dic en silenci: que la pensa
-si d'amor tracta- precedeix la veu.
 Si dels altres els mots són el millor,
 honreu el meu silenci creador.


LXXXV

Gerard Vergés. Tots els sonets de Shakespeare. 1993

07 d’agost 2013

Creativitat

  • Capacitat de produir una cosa nova
  • Capacitat humana de produir resultats mentals
    de qualsevol tipus, essencialment nous i
    anteriorment desconeguts
  • Capacitat d'imaginar solucions noves per
    als problemes que se'ns presenten
  • Capacitat de sorprendre els altres amb
    l'imprevist, l'inesperat, l'imprevisible
  • Capacitat d'obtenir nous productes amb
    elements que d'altres han rebutjat
  • Capacitat de no donar-se mai per satisfet
    amb allò que ja han dit o fet els altres
  • Capacitat per la qual una persona o un
    grup elabora un producte nou i original,
    adaptat a les condicions i finalitats de la
    situació.


    Fragment

    Esteve Pujol i Pons
    Valors per la convivència. 2003

    Il·luastracions: Inés Luz González

24 de febrer 2013

Escriure poesia

winter fence
Escriure poesia és un ofici solitari i laboriós que vol aïllament en l'instant 
de la creació i una receptivitat selectiva cap a les essències del món que 
ens envolta.A l'hora d'iniciar un poema el primer que necessit és un bon 
motiu, després... temps... i silenci.

(fragment, p. 67)

Aina Ferrer Torrens, dins, 13 x 3 poesia perifèrica, 2006.

29 de desembre 2012

Si poguéssim

Si poguéssim guardar físicament a la memòria el que hem vist,
un cop seques, aquestes vistes, esmicolades, polvoritzades,
foren uns pigments extraordinaris.




Perejaume. Obreda. 2003

28 d’octubre 2012

El meu

Déu adopta la cara que...
Kristin Dimitrova



El meu

seria amb resplendor rosada i temperatura ambiental.
Sense vistes majestuoses al voltant: vegetació
exquisida i aromàtica. Clarianes sota arbres serens.
Curiositat. Melodia de Mozart. Frecs de papallones.
Petites follies: bombolles
espurnejants. Certesa
que tots ens estimem.
Cara de nen.




Ekaterina Iossifova, dins Reduccions, núm. 100, p. 87

Tr.: Eva Sableva

29 de setembre 2012

vam viure contra el riu i vam mirar


l'absoluta bellesa de les mans
tocades per l'alquímia dels divins,
vam navegar plegats amb els dofins
tot salvant quatre quadres sobrehumans,
ho vam viure i ens vam saber besar
i en aquest bes ens varem diluir

Francesc Josep Vélez. Cants d'Esblada. 2002

15 de setembre 2012

La construcció del Barri Gòtic



Cada dia centenars de turistes venen a visitar el Barri Gòtic de Barcelona.
És, sens dubte, un dels llocs més bonics i suggeridors de la nostra ciutat.
Dins aquesta àrea hi ha racons que són especialment fotografiats per turistes
que  busquen la veritable essència gòtica de la capital catalana.

Després de fer la foto de rigor a la impressionant façana gòtica de la catedral,
s'enfilen pel carrer del Bisbe, aturant-se abans, és clar, a fotografiar-se davant
el magnífic tram conservat de l'aqüeducte romà.



(Fragment)

Dani Cortijo. Històries de la història de Barcelona, 2010


08 de juliol 2012

Carles Riba

El 1919 publicà el seu primer recull poètic. Primer llibre d'Estances,
que va desvetllar un gran interès. El bagatge cultural de Riba, juntament
amb la seva forta sensibilitat i les seves vivències, donen com a resultat
l'originalitat i la gran puixança de la seva poesia. I la seva profunda
autenticitat, ja que per Riba la poesia és, essencialment, creació, i
el poeta es fa a si mateix tot creant.


Fragment.



Joaquim Molas, dins,

Clàssics i moderns / Carles Riba. 1979

23 d’abril 2012

Elogi del viatge

L'art només interessa, surt del propi clos, quan és expressió
d'una poètica personal.
Poètica personal que es produeix sempre en un lloc i un temps
determinats.
Les poètiques són múltiples. Tantes com possibilitats de saltar, de
fer el pas, d'allò incidental a allò que perdura -o vol perdurar-.
Però aquest salt no és possible sense un lloc on, primer, els
peus s'afermin.
El salt no és possible en el buit. Però podem saltar des de llocs
diferents.
D'aquí la importància dels viatges, dels desplaçaments (des-
plaça-ments), dels canvis d'horitzó.
Prendre -emprendre- els viatges com un exercici creatiu.
Descobrir què hi ha de nou en les coses semblants, què apropa
les coses allunyades.
Ser sensible a les petites diferències -les diferències
significatives.
Sentir-se sacsejat. Córrer el risc i l'aventura d'enfrontar-se a
allò que no coneixes. Trencar les habituds, les rutines.
Deixar-se sorprendre per les coses exòtiques. Valorar el viatge
com un estímul de la capacitat de sorpresa. Captar i transmetre
aquesta sorpresa.
El viatge ensenya a relativitzar, a valorar. A descobrir corrents
de pensament o de gust. A distingir allò que és coincidència d'època
d'allò que és només mimetisme de moda.
El viatge és un moviment no sols enfora, sinó endins. Ens fa
passar enllà de les fronteres -de les pròpies fronteres-.
Poètiques possibles vol dir poètiques obertes, poètiques sense
fronteres.




Albert Ràfols-Casamada. Signe d'aire : obra poètica, 1939-1999. 2000

Edició: Ramon Pinyol i Balasch. 

21 d’abril 2012

Som-hi!

Al Josep Maria, el Martí, la Maria, la Mercè i el Marçal i,
especialment, a la poesia



Amigues, amics, si em demanàveu

per què soc aquí, navegant
amb tothom, cada dia, amb els ulls somiadors i
pràctics, de civilitzada recerca
sempre d'allò que vull que vulgueu
per a vosaltres, que no és pas el desànim...

sinó el bosc càlid i la mar multimil·lenària,

la Catalunya creativa i de lògica
acatalunyada amb una majoria horitzontal
i esquerrana i una economia inusualment
projectada cap a una política èticament
ben posicionada amb una cultura
d'alta volada, convençudament
democràtica i, per descomptat,
multialfabetitzada.


Teresa Grau Ros, primavera 2012



Multialfabetitzar: promoure el pensament crític, la cerca i la selecció d'informació,

la creativitat, la participació, l'ús de tecnologies i la construcció del coneixement.

Font: Farrús, Mireia ; et al. L'ensenyament universitari del segle XXI : més enllà del paper. Item. 2011, 55, p. 34-47,
Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya

17 de febrer 2012

Sota l'embruix de la paraula

     Crec en la poesia!
            Joan Vinyoli

A Antoni Xumet


Caminaves entre els versos
com si fossin la teva vertadera llar.
Mots i signes dansaven àgils
al teu interior esperant
el moment de ser escrits.

A cada cop d'ull, les paraules
cercaven el lloc més adient,
mentre algun mot colpidor
demanava permís per habitar el poema.
I tu, te l'escoltaves.

Ratlles, esbossos, notes al marge...
Eren fragments d'una composició.
Començaven les notes a prendre cos
i sentia l'esglai del miracle,
aquest esdeveniment antic
i estimable de la creació
que fa possible que tu i jo
puguem abraçar el mateix poema
sense coneixença.

Mar Cortina, dins, 13 x 3 poesia perifèrica, 2006

28 de gener 2012

Orfebre

Ets un orfebre que a l'aurora espera
la massa informe, roja, a l'horitzó.
Plenes d'albada, vestides de llum,
les teves mans modelaran la imatge...
Cap element que la Natura et dona
menysprearàs per recrear de nou
totes les formes que evoquen els somnis.
Si ets pacient contemplaràs el dia,
la nova creació.




Quima Jaume. Pels camins remorosos de la mar. 1989

Pr.: Maria Aurèlia Capmany