Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris desembre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris desembre. Mostrar tots els missatges

04 de desembre 2021

Infant

Prop teu, infant, la nit
de desembre constel·la
el seu fred i tenebres
baixes.

Una fada d'argent
et guarda de la por
que mou l'única fulla
de l'arbre.

Amb l'esguard faig florir
l'ombra del teu bressol.
La nit benigna plora
la neu que no fa caure.

Ve l'estel de cotó
que el teu front necessita.
Rodolen pel silenci
boletes de mimosa...

Brilla a les meves mans
el menut colibrí
del teu somrís...
Oh infant teu i meu!



Agustí Bartra. L'arbre de foc. 2015

Ed.: D. Sam Abrams

21 de desembre 2018

Veritats de llum

                    Arribar a la puresa de la mirada no és difícil,
                    és impossible.
                        W. BENJAMIN


Viure és veure'ns morir amb veritats de vidre
ーla claror de ceguesa que porta al mar desembreー
clavills salats de gel, arraps rojos de pena,
plors de natura morta amb l'esperança viva.

Viure és sentir el ròssec del corc al llit l'ombra,
l'esdevenir pausat de l'ésser sobre l'ésser
sabent l'arrel del dubte, el perquè de la terra,
preguntes que flamegen a la humitat del vespre.

Viure és conèixer límits encadenant altures
als cercles de l'origen que l'il·lusori esborra.

Viure és llançar rancors fora el caliu dels òrgans.
Viure és saber la llum dels rostres en penombra.





De Claustre. 2007

Isabel Garcia Canet, dins,

Mig segle de poesia catalana : del maig del 68 al 2018. 2018

Introducció, selecció i edició: Vicenç Altaió i Josep M. Sala-Valldaura

05 de desembre 2017

Dimarts / verd de mar / amb verd de / lluna

arbre per Jordi Hernandez a Flickr
Desembre fosc
estreny els punys

arbre tallat
pedra callada

floreix argent
la tramuntana.


Albert Ràfols Casamada, dins,

Les quatre estacions, 1996. 2a ed.

Ed.: Eulàlia Valeri
Il.:   Àngels Tomàs

26 de desembre 2015

Calma d'hivern

El fred s'instal·la
amb mantell
de son
  i agulles de gebre.
Les llums nadalenques,
           com estels de broma
                   que parpellegen
                          dins d'un cel
                          de tinta fosca,
es dupliquen
en el mirall
de la humitat dels carrers.

En un poble petit,
           com un pessebre,
la meva finestra
és marc de vesprada
     d'un mes de desembre.

Lola Casas. Poemes per a un bon Nadal, 2009

29 de desembre 2014

Desembre pairal

De cada casa al cim s'aixeca una encantada
columna; el sol somriu i no gosa esclatar;
al cel s'empereseix dolcíssima ramada
i vent i fred s'ajeuen del món en el llindar.

Ni es mou, mentre s'encenen els fruits de l'arboçar,
el pi, tothora jove, que empara la collada;
als morres de la mula i el bou lluu la rosada
i el bell encens que en brolla no se'n voldria anar.

Un àngel posa avui, visible sota el vel,
una mica de tast d'infantesa i de cel
al que dormi en el cor, en la plata, en la gerra.

Els núvols passen baixos, amb entremig de blau;
de sota els arbres puja, brandant, boira suau:
es mesclen els alens del cel i de la terra.



Josep Carner. Poesia. 1992

07 de desembre 2012

Desembre

Desembre, fina ventada
esbandidora d'enguany;
cada clavell de l'anyada
ha anat perdent el company.


El cor ha tancat la porta,

i no se sap pel seu bleix
si duu una esperança morta
o una esperança que neix.


Ens porten un bri silvestre

santa Llúcia i sant Tomàs,
per a la nostra finestra
ni oreneta ni domàs.


Si són negres les mentides

i negres els pensaments,
rialles endarrerides
ens ballen damunt les dents.


-Adeu, caputxeta blava,

dies ha que no t'he vist!
-Potser aquest any que s'acaba
és una mica més trist.


El fred esmola la nuca

de les noies d'ulls de mel...
Desembre blanc de perruca
i amb els bigotis de gel.


Ai, desembre, salta i balla,

que és de fira el teu sanglot,
desembre, dolça acaballa
despulladora de tot;


si ja no apunta l'estrella,

si ja no crema el caliu,
si es torna la carn mesella
i sols va fent la viu viu,


si és fastigós l'espectacle

i el pit rebenta de mal,
tothom espera el miracle,
tothom espera Nadal!



Josep Maria de Sagarra. Obres completes. poesia. 1972

25 d’abril 2011

Et somiava blava

No d'un blau d'atzur, que et crida
per capbussar-t'hi, ni d'un blau de mel,
que se t'ofereix, llaminer. Et somiava
d'un blau neguitós i afligit, com mar
i cel confosos en aquella migdiada de
desembre i aquells ulls, uns ulls d'un
blau complex i un gris de lluna que es
conjuraven, indiscrets, per captivar-me
i submergir-me en esbarzers.



(Fragment)


Montserrat Betriu Guerrero, dins, 
Dones i literatura a Lleida, 1997

21 de desembre 2008

Tombant, I

Avui, vint-i-u de desembre,
he sortit al balcó:
sota una pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva plantats d'atzavares,
de cintes, begònies, geranis i cactus,
de cabellera de la reina
i d'alegria de la casa.
I el gessamí, que si se'm mor, no se'm mor.

Feia molts dies que no sortia al balcó

corrent darrere d'amors i d'altres coses...


Maria-Mercè Marçal. Bruixa de dol. 1985