Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris drets humans. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris drets humans. Mostrar tots els missatges

09 d’octubre 2021

Els drets humans

El sol desperta del son
sortint-ne per orient,
en silenci ens va dient
al fer-lo és per tothom;
i la terra que agemolida
per la foscor de la nit,
a l'aire llença son crit
de llibertat sense mida;
l'arc iris ple de color
el raig de llum unifica,
i a la humanitat indica
vulgui admetre'm la raó;
que si l'home fou creat
de Déu a la seva imatge,
oblidem-ne l'esclavatge
proclamant-ne la igualtat;
sent-ne així la varitat
caldrà viure com germans
i siguin els Drets Humans
de llei per la societat.



Simó Granollers i Batlle

Poesia que forma part de l'Antologia poètica de Simó Granollers i Batlle.

conservada a la Biblioteca Municipal de Portbou.



30 de juliol 2020

Sal i llum

Una societat en què els drets humans de totes les persones,
homes i dones, siguin plenament respectats.

Una societat en què tots els pobles siguin pobles amb
la mateixa dignitat i amb la mateixa autoritat pública.

Una societat en què es respectin les alternatives,
les alteritats. Si hi ha pobles indígenes,
si hi ha món negre, Àfrica, per exemple,
avui dia, Àfrica és una tragèdia.

Jo penso que Àfrica és la
màxima tragèdia potser que ha viscut la humanitat.
 I avui dia tu saps, desgraciadament.

Una societat en què no hem de viure obsessionats
pel sobreviure.

Hi ha una pintada molt bonica en un país d'aquí
d'Amèrica Llatina que diu:
No queremos sobrevivir, queremos vivir.

La màxima part de la humanitat avui
sobreviu malament.

Jo vull una societat humana.



(Fragment, minut 42:40 - 43:50)


Faraah with her family per Oxfam East Africa a Flickr

L'economia al servei de la política,
i la política al servei de l'ètica
i l'ètica al servei de la vida.



(Fragment, minut 45:50 - 46:00)




Pere Casaldàliga, dins Sal i llum, 2012

23 de juliol 2020

Terra de llibertat

He tornat a l'Empordà
al lloc on em van forjar,
tot l'entorn m'ha saludat
amb perfums de llibertat.

Albades marineres
en un cel asserenat,
ones alliberades
en un mar immaculat.

És el que recordava
i que jo somiava,
viure la realitat
palpant-la de veritat.

L'instint de la llibertat
l'he dut sempre ben desat,
ben acurat ha florit
dins el cor i l'esperit.

I ara en les arrels
realitzaré anhels
d'enterrar la servitud
que tants anys m'ha corromput.

En aquest racó del món
conviure amb tothom, 
respectaré els homes
enaltiré les dones.

L'Empordà ha cultivat
de sempre els drets humans,
llurs llavors ha escampat
fent llinatge, fent germans.

Estoig ple d'humanitats,
d'arrels velles i nobles
patrimoni d'un poble
fidel a la llibertat. 

1995



Ramon Crusi i Moré. Poemari portbouenc, [s.a.]

Recull de poesia dipositat a la Biblioteca de Portbou

15 d’octubre 2008

¿S'escriuen poemes

¿S'escriuen poemes
com a solució anodina
per defugir malvestats
llunyanes?
¿Quin és el concepte
de distància, quan
el món l'està superant?

Pobres humans!

Xops de Dolor,
i compadits pel Dolor
dels altres. Fam del cos i
de la ment, angoixa existencial,
malaltia, marginació,
por a la diferència...
Guerres, aiguats,
terratrèmols i tifons,
i atrocitats de tota mena...

Signem uns drets humans

que no acomplim.



Rosa Fabregat. El ble i la llum. 2003