Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris endolcir. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris endolcir. Mostrar tots els missatges

07 de juliol 2022

El goig de caminar

Jo no sé per qui tocava
la campana del meu cor:
per la terra fonda i blava
i la posta, que era d'or;

per la olor de la ginesta,
i el cel dolç i cristal·lí.
Bo i tenia aire de festa
cada herbeta del camí.

I jo duia el cor als llavis
i es tornava una cançó.
Feia riure els arbres savis
i l'ocell festejador.

El meu dol ja no em feria
i tenia un gust de pa.
Queia la malenconia
amb el goig de caminar.

I l'amor era l'estrella
tota blanca, que s'encén.
L'olivera, de tan vella,
m'endolcia el pensament.

Si la fosca era arribada
tot el cel feia claror,
i naixia l'estelada
com la veu de la cançó.


Anna Maria de Saavedra. Obra poètica 1919-1929. 2001

Pòrtic de Vinyet Panyella
Pròleg d'Antoni Sabaté Mill
Estudi introductori i edició crítica a cura de Pilar Garcia-Sedas
Colofó de Miquel Batllori

30 de desembre 2021

La rosa

Penses al teu estil
mentre floreixes,
d'alè espiritual
d'aire endolceixes,

estranya inesbrinable
tan gentilment propera,
pregona ininventable
tan infantívola,

tu santa sense afany
feta de pura llum,
oh rosa, dolça rosa...,
i tu no ho saps.



–––––



Die Rose


Für Jan Rave


Du denkst auf deine Weise,
indem du blühst,
mit geistiger Atemspeise
die Luft versüßt,

so fremd-allunergründlich
wie lieblich-nah,
so tief-allunerfindlich
wie kindlich-da,

du heilig Mühelose
aus lauter Licht,
o Rose, liebe Rose,
und weißt es nicht.



Peter Gan,
pseudònim de Richard Moering, dins,


Antologia lírica alemanya (1910-1960). 2019

Tria i traducció de Guillem Nadal

Pròleg de Roberto Mosquera

25 de febrer 2017

Esmicolant les hores com sauló

Esmicolant les hores com sauló
d'empedreïdes tardes, em pregunto
si el més indispensable és la certesa
d'haver acomplert propòsits.
                                              O potser
seria molt millor deixar lliscar
aquest riu imparable d'anys i nits,
anar endolcint la veu i el caminar
amb el guany generós. I haver acollit
la feina, les paraules i les hores.

I el gest callat i franc del teu mirar

em fa alentir neguits, paisatge aquós.



Mireia Lleó, dins,

Reduccions : revista de poesia. Núm. 79, p. 49


24 de març 2013

Parlem de tu

Parlem de tu, però no pas amb pena.
                                  M.Martí i Pol



Parlem de tu, però no pas amb pena;
impertorbables ja, parlem de tu,
i el teu nom va, i ve, i tot ho emplena
d'aquella llum que mai no et vas endur.

Parlem de tu, però amb la veu serena,
i tot allò que hem dit es va fent u
amb el que vares dir, i esdevé trena
de vells records al fons de cadascú.

De tu parlem, maldant per fer reviure
no pas la teva mort, sinó el somriure
amb què endolcies el mot adolorit,

i quan llesquem el pa sobre la taula,
embolcallada amb la pau tota paraula,
et rescatem per sempre de la nit.



Carme Guasch. Pràctica de vida. 1993

27 de gener 2013

Veig

Tots amunt i avall en una casa oberta, a vessar
de portes, en compartiments que obren les portes,
ens veig travessats per vents del nord, i veig rajoles
i escales i fusta i jardins.

Veig el pare amb les mans i una disciplina
solidària, i la veu i la presència que passa el
món davant dels ulls, i la mare i les seves passes
enèrgiques o vitals, la seva figura gens fràgil
llavors, i fill meu, no t'entec, i ell i jo que ens
la miràvem perquè ens donava aroma o aire;
i d'ella, també les mans, sí. I en un racó, paraules
o terra.

I puc veure dues figures al meu voltant, que
endolceixen el meu propi tacte i el sacsegen, i sí,
però no, i aquí, però no. I et veig a tu, amb el teu
cervell servent i els teus braços per fugir enlaire.

I després de tots va arribar ella, per curar-me la
sang, i ella amb el seu riure còsmic i quins cabells
que tens plens d'ones i d'on has vingut tu; i el seu
nom, i digues, digues el teu nom i besa'm, besa'm.
I ella va ser l'àngel.




Esther Albert. Ariadna, o, el senyor Q. 2000