Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fam. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fam. Mostrar tots els missatges

07 de març 2024

Píxel a l'espera

Ha aterrat un colibrí al pensament
Dins seu hi jeu un niu de constel·lacions.

Jo voldria ser fusta d'altar
o cera calenta.

Però seré ocell, seré cerimònia.

Sabies que els cabells respiren?
Nota els porus com canten per les fissures.
Mira el bou com arrossega la fam.

Si existeixo
per fer-te homenatge.



Anna Gual. Símbol 47. 2015


Epíleg: Esteve Plantada

29 d’agost 2023

Porus

Sota la pell, qui sap si calla un món.

Qui ho sap, si el món que calla
calla la por o la fe
rere la fam dels porus:
baden el bec
com els pollets al niu.

Sota la pell, qui sap si baten ales.



Laura López Granell. Coratge. 2020

09 de desembre 2022

De fugir

Caminar per establir ponts
entre passes que fem,
i fundar nous llocs
en la memòria infantil de l'estossec.

Caminar per sentir
el batec unànime de la tempesta.

Caminar per l'ànima que ens mena,
on som rebels, descendents del camí traçat,
l'au que porta el cuc al bec
per infantar vols poderosos.

Caminar per escriure que vam caminar
i proclamar-ho, als quatre vents,
en la brutor d'un cos invisible,
però que no es cansa d'intentar-ho.

Caminar per fer un traç del mur
i capgirar el grinyol de l'ample món,
per cremar les lleis implacables,
per dir farcell,
arromangar-se i ser.

Caminar per poder jeure
amb la serenor d'haver estat passa,
de les durícies com a tresor,
per enutjar-se amb profit.

Caminar per rebregar el previst
i tenir dret a la pluja dels altres.

Caminar com qui travessa clivelles de llum
i arriba a les paraules concretes
que ens defineixen.

Caminar per la fam on som esglai,
braç i poble. I no fer tard.




Esteve Plantada. Rastre quimera. 2022

34è Premi Cadaqués a Rosa Leveroni.

20 d’agost 2021

Aquest matí

Aquest matí he obert la finestra,
feia un sol resplendent,
he fet un sospir tan fort
que es deu haver sentit des de França.

Estava contenta, tot anava molt bé.
S'havien acabat les guerres,
tot era pau i felicitat,
la tele portava bones notícies,
els partits polítics s'havien entès,
ja no s'insultaven, ni es criticaven,
tot anava com una bassa d'oli.

Els meus fills eren a l'escola,
el meu home a treballar,
i jo aquí plena de felicitat,
amb tot el goig de viure.

Soc feliç amb tota la bonança
que es respira, tot és tranquil·litat.
Torno a sospirar, tanco els ulls,
tanco la finestra, obro els ulls,
entro a la vida real.

Segueixen les guerres,
les dones maltractades,
nens i no tant nens que passen gana,
drogues, violència.

Dono les gràcies per estar aquí,
espero que passin aviat les guerres,
que s'acabi la fam al món.
Voldria, com quasi tots, que vingui
amb força, la PAU AL MÓN!!


Carme Hostaled Grau. Petit recull de poemes. 2012

25 de gener 2019

El poni ros

Amb tres monedes de fantasia
podem comprar-nos un poni ros,
lleuger com l'aire, valent i dòcil,
prou fort, que ens pugui portar a tots dos.
Galoparíem, quan el tinguéssim,
sobre les crestes blanques del mar;
ens guiaria el sol, de dia;
de nit, la lluna seria el far.
Arribaríem a l'illa verda
on viuen homes inofensius
que, contra lluites i fam, inventen
menjars flairosos i jocs festius.

Tot i gastar-nos les tres monedes
i tenir el poni, algú m'ha dit
que més valdria, per anar a l'illa,
pujar a la barca ferma i segura
on l'amor rema de dia i nit.



Bestiolari de Joana Raspall : per terra, mar i aire --. 2014

Edició: Josep Maria Aloy

Il·lustracions: Anna Clariana

Pròleg: Carme Arenas

31 de desembre 2015

Nadala 1996

             Al Zaire i a Ruanda
            han mort milers d'innocents, i...


Encara avui, a Rio de Janeiro,
ferotgement caçats com rates, moren
els "meninos da rua" a munts. Ni els ploren;
             demografia!

Encara avui, al nostre món treballen
molts milions d'infants; nou esclavatge.
Un curt grapat d'arròs, en pac d'obratge;
            economia!

Mig món viu opulent, sens cap recança;
l'altre mig mor de fam, sense esperança;
            egolatria!

Jesús és nat, avui ja fa vint segles.
No hi hauria, seguint les seves regles,
          inharmonia!

                                      Nadal, 1996


Manuel Tosca. El Nadal i les nadales : 1981-2002. 2002

07 d’abril 2012

Considera, m'ha dit

Considera, m'ha dit,
que avui és un dia de la teva vida
i, atès que no saps pas
quants en tindrà el teu temps,
hauries de mirar de fer-te'n digne.

He escoltat, silenciós i pensiu,
com un grec la resposta de l'oracle.
Callaven mentrestant els rius
i les màquines de la ciutat callaven.

Per refer-me'n he hagut de sortir al carrer.
Llavors he sabut respondre a l'oracle
que la sort és que el dia
era també de molts,
que m'hauria enganyat
si m'hagués quedat sol a casa
amb mi sol; que cal viure
sempre com si la vida
no fos només un dia
i entenent que la soledat
és un mal o un remei
algun cop necessari,
com la fam o el dejuni.



Carles Miralles. D'aspra dolcesa : poesia 1963-200. 2002

26 de desembre 2011

Propostes innovadores en la governança

"Les auditories socials són una altra eina valuosa per assegurar-se que els donants i les corporacions impulsen una agricultura veritablement sostenible. L'objectiu és avaluar amb detall els efectes socials i ambientals de les accions econòmiques."

"Cada vegada s'accepta més la idea que per corregir el problema de la fam al món, que està arrelada en la pobresa i en la degradació ambiental, calen una intervenció i un canvi paradigmàtic que reconeguin l'agricultura com una part fonamental del benestar de totes les persones , tant pel que fa a l'accés a aliments segurs i nutritius com perquè és la base de comunitats, cultures i un medi ambient sans. I encara més, cal que l'agricultura es vegi com una lluita per assegurar el dret de la humanitat a rebre aliments. Per aconseguir tot això cal posar l'èmfasi en la identificació de les causes reals de la fam al món perquè es puguin abordar amb eficàcia, més que no pas en la recerca de la solució del milió."

(fragments)

Anuradha Mittal
, dins, L'estat del món 2011. Innovacions que alimenten el planeta

28 de maig 2010

A l'inrevés

Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja
frenètica d'agost, els peus d'un noi
caragolats al fil del trampolí,
l'agut salt de llebrer que fa l'aroma
dels lilàs a l'abril, la paciència
de l'aranya que escriu la seva fam,
el cos amb quatre cames i dos caps
en un solar gris de crepuscle, el peix
llisquent com un arquet de violí,
el blau i l'or de les nenes en bici,
la set dramàtica del gos, el tall
dels fars de camió en la matinada
pútrida del mercat, els braços fins.
Diré el que em fuig. No diré res de mi.



Gabriel Ferrater. Les dones i els dies. 2002

04 d’abril 2009

Poema en va


enmig de la pols eterna de la història. Marc Granell



Sublim infàmia, la de la fam

encarnada en uns cossos diminuts:
cinc pams i escaig amiden la sentència
d'una fam sense treva ni conhort.
Tot fam entre el no-res i els ossos. Fam
i horror de tanta fam com els devora
mos a mos l'esperança. ¿Quin dolor
ha deixat mai de ser dolor a força
de repetir-se? Estrenats en la vida,
aviat coven la mort com un cuc
enrotllat a la boca de l'estómac.
¿Com s'encabeix un suplici infinit
en un cos tan menut? ¿Com han après
els ulls l'immens llenguatge de la fam?
¿Què val el seu turment? ¿Què val un mot
si no és capaç de valer-los la vida?

Cossos sagrats, diminuts com absents

catedrals que també moren de fam.
De fam sublim, però menys duradora
que les penes eternes de l'infern.



Maria Josep Escrivà. Tots els noms de la pena. 2002