Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fidelitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fidelitat. Mostrar tots els missatges

04 de maig 2023

gos

Tant si és petit
com de grossa mida,
un gos eixerit
t'alegra la vida.
Ningú és més fidel,
perquè ho és de mena;
la cua remena
i té els ulls de mel.



Josep Vallverdú. Bestiolari. 2010

Dibuixos de Manuel Cusachs

Pròleg de Pep Coll

28 de desembre 2021

Amistat

Forja de cadena
tants anys confegida,
regust d'algues i salabror
en un mar de bonança.
Cap desventura
pot separar
l'amistat que creix,
el somni
d'uns mans encaixades,
d'un crit fidel
fins que se'ns emportin.



Albert Pera, dins,

05 d’agost 2019

Impromptu

Quin ocell vull? –L'oreneta.
Quina flor? –El gladiol.
Quin color? –El que té el sol.
Quina veu? –La del poeta.
Quin amic? –El més fidel.
I quin escalf? –La pintura.
Què desitges? –Terra i cel.
Què esperes? –Viure segura
on tinc clavada la rel.




Montserrat Vayreda. Irisacions : poemes a ritme de cançó. 2001

18 d’octubre 2018

Sinopsi

M'afluixaré els cordons ーpermetㄧde les sabates.
O em quedaré, dempeus, descalç sobre els taulells.
Diré una lletania de quatre coses clares.
                           VICENT ANDRÉS ESTELLÉS




Descalceu-vos les pors
quan l'aigua hagi mullat
totes les sabates
del món on els valents
encara duen els mitjons
arrapats als turmells.

  Canseu-vos els pulmons
inflant amb silencis
els globus de la festa
i deixeu jugar els nens
fins que cada silenci
esclati en soroll.

  No deixeu de vagar
per l'absurd impossible
de les hores verges
mentre avanceu fidels
pel camí que la raó
ja ha tastat.

  I al capvespre més fred
de l'hivern de les mantes,
mireu que, segons com,
llegint-vos els ulls
no us recordeu
què volíeu tapar.



Helga Simon i Molas. A la vora. 2017


Premi Amadeu Oller 2017

13 de setembre 2018

Ha florit la primera magnòlia

Ha florit la primera magnòlia
com a tots ens floreix un amor,
o una joia profunda o petita,
o un moment de tendresa o repòs.

Cadascú té el seu propi brancatge
ple de copes de seda i perfum,
de magnòlies que el temps esbatana
i que duren tan sols un minut.

I també tot sovint, tal com l'arbre
que tot l'any és d'un verd lluminós,
cadascú porta al llarg de la vida
molts capolls de magnòlia al seu cor.

Cadascú que recordi l'ofrena
d'una bona paraula adient,
d'unes hores de pau i gaubança,
d'un amor abnegat i fidel,
com a flors de magnòlia esfullades
que pertanyen als dies absents,
esperant que de noves se'n badin
ni que siguin , com sempre, tan breus.

Cadascú visqui el goig que li atorguin,
amb amor, i els sentits ben desperts,
agraït per les joies que ho foren,
i agraint les que vinguin després.



(Segona i última part)

P. 47

Lina Casanovas. Mel i fel, 1991


26 de juliol 2018

Traducció

Un dia em van explicar 
que traduir un poema d'una llengua a una altra
és com estar amb algú:
que, si el vers és bonic, se li és fidel sempre.




Àngels Gregori. New York, Nabokov & bicicletes. 2010

05 de novembre 2017

A cada amic


Via Lliure a la República Catalana_11S2015 Diada Nacional de Catalunya per Teresa Grau Ros a Flickr

A cada amic, cisellador d'imatges
I caçador de mots, voldria dir-li:
- Fes-te llavis pel crit d'aquesta terra.
D'un a un els seus sons ara m'arriben
Com alts fills de la nit, diamants de l'insomni:
Fidelitat us serà demanada
I un cant rebel a tota defallença,
Car no hi ha sal per guardar les paraules
Sinó els llavis dels fills i els vostres versos.




Maria Àngels Anglada. Columnes d'hores : Díptic, Kyparíssia, Carmina cum fragmentis ;  [1965-1990]. 1990

26 d’agost 2016

CANÇÓ D'ENONE

              A Núria Espert


Veig glatir de llavis

que no s'obriran, 
secs d'una dolenta
set d'aigua de mar.

Ja des de trenc d'alba

s'arboren cavalls.
Al bosc, galopada
mort esdevindran.

Dorm. Oblida l'illa

on naixies. Saps
com tan sols boirina
se'ns tornen els anys.

Fidels ulls vigilen,

han endevinat:
cap als blaus asfòdels
no vulguis anar.

Fa la llum mirada

dring de prim cristall.
Segueix solcs de relles,
l'aire dels canyars.

Caven les aixades

dejorn en els camps.
Vent daurat passeja
per tots els rials.

Falcons urpejaven

llargs camins solars.
Les ferides altes
vessen claredat.


Salvador Espriu. Les cançons d'Ariadna, 1995


11 de setembre 2014

Què cal saber de Catalunya

Els problemes jurídics que té plantejats Catalunya
poden tenir una gran diversitat de solucions pel que
es refereix a llur adjectivació. Substancialment,
només en demanem una, la més fàcil de realitzar
i la més difícil d'impedir, perquè ve imposada per
la natura: és la que objectivament consisteix en
la persistència en el mateix esperit, i subjectivament
en servar-li fidelitat.


(Fragment)



Maspons i Anglasell, dins,


Ferran Soldevila. Què cal saber de Catalunya, 1968

07 de juliol 2013

Destil·lació

                    Something is rotten in the State.
                               Hamlet, W. Shakespeare



No del grup que perseguí la glòria,

a genollons,
entaforats fins al coll
en el fang de la petulància.

Tampoc dels que perseguiren un poder ridícul

i l'obtingueren,
no cal dir a quin preu.

Sinó d'aquells que s'engorgaren

en un simulacre de batalla
per l'honor i la fidelitat.
D'aquest bàndol
                          en formes part.

Acceptat, doncs, el risc,

no t'arronsis ni et planyis
i, sobretot,
no abandonis l'hàbit de recordar.

No cal, és clar, l'innecessari orgull

sinó un punt de desafecció;
la clarividència, la fosforescència,
la destil·lació.

I en els dies ensopits

no et refiïs de ningú,
car ningú no et consolarà.
En soledat, repeteix-te la salmòdia
i acontenta't.

Tossuda fins al final,

redreçat, vinga, no siguis flasca,
mira la línia de l'horitzó,
la teva fita, l'horitzó lluent,
au, vinga, ves-hi, fidel a tu mateixa,
vinga, la gran fidelitat,
sigues-te fidel. Ves.



Josefa Contijoch. 
Ganiveta : antologia poètica 1964-2011. 2012

Edició: Montserrat Rodés

Pròleg: Dolors Miquel

05 de gener 2013

Camí

En aquest món enfeinat
on tothom va atrafegat,
entre el garbuix i les presses
i l'esvalot de la gent,
anaven un xic perduts
els tres Reis de l'Orient.
Sort que, a dalt del cel,
  brillant com un glop de mel,
il·lumina amb eficàcia
la lluentor de l'estel.
i els reis exclamen rient:

Gràcies, bon amic!
                       Gràcies, company fidel!



Lola Casas. Poemes per a un bon Nadal. 2009

Il·lustracions: Mercè Galí

19 de febrer 2012

Saber-te, font, que encara brolles

Saber-te, font, que encara brolles
coronada de cants, inassolible
per a la meva set, més certa, certa,
i segura i fidel vetllant-me el somni.
Saber-te, font, mirall dels meus estels.



Rosa Leveroni. Obra poètica completa, 2010

08 de gener 2012

Cap a les deus

Guinardó (Barcelona)
Sigues fidel
a les petites coses;
no t'és donat volar
sobre el callat abisme.
Pel fràgil pont suspès
del cant humil assaja
l'incert, boirós camí
d'aquesta a l'altra vora.

Caduques flors al prat,
un raig de sol efímer,
són ara talismans
que tot ho transfiguren.
Les portes del ponent
de bat a bat se t'obren;
per elles, riu amunt,
cap a les deus penetres.

Indesxifrables són
els signes que il·luminen;
el cant humil, però
sovint els interpreta.




Joan Vinyoli.  Antologia poètica, 1994

11 de gener 2010

plenitud quotidiana

... uns poetes que havien cercat sempre
l'harmonia entre les vicissituds de la
vida immediata i la pròpia intimitat,
malgrat els trasbalsos exteriors i els
esdeveniments funestos que havien viscut
o que encara vivien (guerres, exili, opressió
política i cultural, etc.). Llur fidelitat
era tota donada, justament, a la "seguretat
senzilla" de fer de l'expressió poètica
una pura afirmació de catalanitat i d'adhesió
personal a unes formes de viure determinades.
I això malgrat les adversitats, i malgrat
totes les transformacions que havien
afectat i afectaven llur entorn.



Fragment.



Joan Triadú. La poesia catalana de la postguerra. 1985