Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris finor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris finor. Mostrar tots els missatges

04 de gener 2021

Encara el tram

 Coberta del llibre: Poesies / Joan Salvat-Papasseit

 
                                            A D. Carles

Noia del tram, tens l'esguard en el llibre
i el full s'irisa
                      en veure's cobejat.
I el cobrador s'intriga si giraràs el full:
sols per veure't els ulls!

Que les cames se't veuen
                                       i la mitja es ben fina;
                                       i tot el tram ets tu.
Però els ulls no se't veuen.

I la teva mà és clara
que fa rosa el teu cos de tafetà vermell,
           i el teu mocadoret ha tornat de bugada.
Però els ulls no els sabem!

I si jo baixés ara? 一Mai no et sabria els ulls...
Té! Ara ja he baixat!


Joan Salvat-Papasseit. Poesies, 1962


Esbós biogràfic: Tomàs Garcés

Introducció: Joan Fuster 
Il·lustracions: Josep Guinovart

24 de maig 2019

Fines capes esmaltades

Fines capes esmaltades
de cristalls
concèntrics
del meu jo.

La campana
de la torre
de l'església
envigorida.



Laia Llobera i Serra. Cicles, 2009
XXVI Premi de Poesia «Divendres Culturals de Cerdanyola» de 2009

10 de maig 2018

Llarg i prim

El meu país
és llarg i prim
com un vent fi
de primavera.
Quan ix el sol
és una flor,
que, tota d'or,
a espai desperta
entre la mar
de brea i sal
i el camp callat
de mel i ametla.
Quan ve la nit
se'n va a dormir,
tan llarg i prim,
sobre l'arena
daurada i fina,
sota la nívia
llum que li envia
la lluna plena.



Marc Granell. Oda als peus i altres poemes. 2008

Dibuixos de Manuel Granell

30 de maig 2011

Tan nou, tan alt, tan fi és el sentiment

Tan nou, tan alt, tan fi és el sentiment
de l'encís que es desvetlla adesiara,
que no sabríem dir si aquest moment
és terra, temps i espai, o és somni encara.

Tan lleu respira aquest fugaç present
i és tan gentil la calma que ens empara,
que ens lleva el pòsit llosc del pensament
amb tres gotes de plor i lluna clara.

Quan pedra, veus i cors fan un sol cos
i l'hora és mig delit i mig repòs
en química barreja mesurada,

rellisquen els motius quotidians
i descobrim propòsits sobrehumans
escrits en el somriure d'una fada.



Miquel-Lluís Muntané dins,

Tertúlies amb poetes. 2005

05 de setembre 2009

Papallona

Al bon tou d'un coixinet,
cama fina, flor rodona,
s'hi envesca una papallona,
que hi apaga fam i set.

  Ara bufa un ventim fi
i el pedestal de l'insecte
es vincla com un projecte
d'antic manganell llatí.

  Adés capcineja un poc
-l'insecte xucla que xucla-,
ara és un girant de bucle,
ara fa un sacseig de rock.

  Quan cessen ball i ventim,
diu la xuclaire: «Fugim!»
De sobte, el nacre s'irisa,
bat les ales de polsim
i fuig a l'amor que frisa.



Alfred Badia. Adés era l'alba. 1990