Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fraternitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fraternitat. Mostrar tots els missatges

14 de febrer 2016

Estelada

Estelada ets viva
voles com un ocell lliure.
Des de la mar a la muntanya
ets ginesta que acompanya
la via. I al novembre
al desfullar la flor
digues: sí, sí
per la independència.

Adéu Espanya

Catalunya sobirana
saluda al món
amb la República Catalana.

Serem lliures

serem a Nacions Unides.
Sempre agermanats,
farem rotllana.

Un somni fratern

per la pau.
Podem arribar
a la superació,
amb un castell
d'equilibri i força.

Capdavantera la bandera

estelada oneja i vetlla
la flamma.



Mª Carme Pérez Vidal, dins,


Llibre de la XVII trobada de poesia catalana : Puigcerdà, 2015

30 de novembre 2013

28 de juliol de 1993

El cap de govern d'Andorra, Òscar Ribas, pronuncia el discurs
d'ingrés del Principat a les Nacions Unides, davant la seu d'aquest
organisme mundial a Nova York. Andorra es converteix així en
el 184è Estat de les Nacions Unides reconegut i subjecte al dret
internacional. Òscar Ribas fa el seu discurs en català, i es
considera el primer cop que es parla català en aquesta seu. En
el seu parlament diu: Tenim ben clar que per fer coses i per
comunicar-les cal ser cosmopolites i poliglots, però també que
per ser cal aprofundir en les nostres arrels. I les nostres arrels
són les de la cultura catalana. El català és el nostre idioma oficial.
És en la llengua de Ramon Llull, Ausiàs March, i Salvador Espriu,
la quina es parla des de Fraga -a l'Aragó- fins a Maó -a l'illa 
balear de Menorca- i des de Salses -al Rosselló francès- fins
a Guardamar -a les terres meridionals del País Valencià.
És en aquesta llengua, la catalana, que he vingut davant 
aquesta Assemblea a parlar de pau, llibertat i fraternitat.



Carles Capdevila. Nova York a la catalana, 1996

13 de maig 2012

Amistat

Fraternitat de l'ànima,

millor que la de sang uneix les vides:
és harmonia ingènita

més forta en voluntat, com res la imposa.
D'amor té noble l'índole,

però sens febre del sentit ni lluites,
sense turments ni llàgrimes

de gelosia o borrascós desfici...

En calma sereníssima

escalfa els escollits que s'hi agombolen,
com a l'ardor benèfica

de la volguda llar on riu la flama.

És foc sagrat. Donaren-li

altar solemne les virtuts, i dura
nodrit de rames íntimes

que, com més velles són, més bé el renoven.

Què hi fa si es tornen àrides,

amic, les il·lusions que compartírem?
Fent-se records, més pròpies

són per nodrir el foc, com rama seca.

Com una vestal càndida

nostra amistat sa flama n'alimenti
i gravi amb mà fermíssima

nostres dos noms units, al peu de l'ara.



Miquel Costa i Llobera. Poesia completa. 2004