Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fruir. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fruir. Mostrar tots els missatges

31 d’octubre 2023

pau

La pau és un espai tendríssim
que es guanya, prou que ho saps, en solitari,
i es frueix amb el món per companyia.



Miquel Martí i Pol. Pensaments. 2007

Edició a cura de Xevi Planas

29 de juny 2021

Cant de juny

Pel Juny, la falç al puny;
pel Juny, l'espiga a terra;
pel Juny, tota la terra
rient al sol de Juny.

Pel Juny, les riallades
replenes d'ardentor;
pel Juny, franques besades
de boques ressecades
per lo caliu del cor.

Pel juny, lo gran misteri
esbadellant-se en llum;
pel Juny, tot l'encenseri
del món, ple de perfum.

Pel Juny, la santa Vida
entrada ja en son ple,
triomfanta i enardida,
volent ésser fruïda
de tots a la mercè.

Pel Juny, la falç al puny;
pel Juny, l'espiga a terra,
pel Juny, tota la terra
rient al sol de Juny!



Víctor Català. Lo cant dels mesos. 2020

Ed., pròleg i dibuixos: Enric Casasses

17 de gener 2016

Maresmes

                                       ... i a la freda alenada de la nit
                                       alegre vermelleja el jorn que fina.

                                                       JOAN MARAGALL



Als maresmes s'aplega molta gent.

Festivament frueixen escoltant
la fressa de la mar entre els esculls,
riuen, berenen i fan dolços crits.
A peu descalç pescaren crancs vermells,
ara no tenen més que el sol delit
de retenir la tarda que ja els fuig
i tots la van mirant embadalits.
Els homes callen, ploren els infants,
i les dones ho veuen, ulls badats
que reflecteixen l'aigua en moviment,
ja tota clapoteig de capaltard.
A poc a poc recullen els cistells
del berenar frugal, flaques de cor,
i les gavines xisclen estridents.
Qui vol res més que ser un home entre molts?

p. 389


Joan Vinyoli. Obra poètica completa, 2001


28 de febrer 2014

El dia colliràs

El dia colliràs, dejorn les roses
es baden per a tu, pura mirada,
afavoreix la nit, migdia, albada,
i guanyes cor endins totes les coses.

Que fonguin els teus ulls neguits i noses,
indiferents al temps; vida i besada
siguin al teu rellotge i alcin cada
branquilló de l'amor tendres aloses.

Amor i més amor, sens cap recança,
et coroni l'avui, l'ànima ardida
solqui a l'atzar el vent de l'esperança.

Frueix de l'hora avui la dolça crida
i portau al cistell, ansa per ansa,
amor i tu, les roses de la vida.



(La Capella dels Dolors...)



Josep M. Llompart. La cançó en la nit : 50 poemes. 1993