Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gavians. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gavians. Mostrar tots els missatges

03 de gener 2019

Empúries

              Ia

Finalment les construccions de l'home
retornen al paisatge

              Ib

Per fi vençudes
les construccions de l'home
són romes: pures

             II

Mirar el passat
com un paisatge nou sense memòria.

              III

Se'ns dilueixen
el temps i les ruïnes
com l'esbotzada*

              IV

Excepte els anys el gust del mateix oli
i el mateix vent.

              V

Sabem dels grecs retòrica;
però,  ¿dolor i desig?

              VI

les pedres callen
els instants de l'efímer
irrepetibles.

              VII

Amb transcendència
el sagrat es profana
―ànimes fugen.

              VIII

Una rosella proclama en mig de l'àgora
supervivència.

              IX

Els gavians són desigs esventats
somnis d'heteres.

              X

La mar, ―sols ella―
comprèn el diacronisme
intuïtiva.


Fragment




*onada


Jaume Comas. Postals de l'Escala, 1998

23 de gener 2016

Gavians a l'Alguer

Kaio hankahoria (Larus michahellis)
El cor s'aquieta i la ment es calla
quan miren als ulls de la muralla
de la punta del moll al llarg del far
gavians que viatgen en vol planar.

De la volta celeste fan vela en el vent
portant el record d'elevat sentiment
pels grans moments dels segles d'història,
testimonis alats de la memòria.


(Fragment)



Enzo Sogos, dins,