Lentes alzines, maternals figueres, pollancres cristal·lins, dring de font viva, esclarissades ombres de l'oliva, armat esvalot mut de romegueres, el pomerar pintat, fresques pereres, arrodonida eufòrbia, pleta freda, amb flors l'albó com d'engruixada seda, roques llises, capblaus, esparregueres, pedra amb un liquen, groc com la moneda del temps que calla entre les caderneres, blaus, espigats espígols, llentrisqueres mates enceses, escanya-rossins, fua aturada dels cabridencs pins que s'enfilen amb xiulo a les voreres d'arran de mar, esmusses carritxeres, escambuixades penyes, vent gregal, mar: esperit escènic, fonda sal, roques brescades, conques salineres... Ran de rel com llengua romanial pateix flor el romaní de les caeres. Blai Bonet. El jove, 1987 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gregal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gregal. Mostrar tots els missatges
28 de setembre 2013
Lo pus bell catalanesc del món
Etiquetes de comentaris:
alzina,
arbres,
blau,
Bonet [Blai 1926-1997],
caderneres,
espígol,
eufòrbia,
figueres,
gregal,
llengua romanial,
mar,
poesia encisadora,
poesia mediterrània,
pollancres,
romaní
01 de novembre 2011
Ja t'ho vaig dir
Ja t'ho vaig dir: les papallones blaves neixen de la tinta
blava dels teus dits, volen en quadrícules per ales i les
antenes pesen. Els colors, al cap i a la fi, es fan feixucs.
El taronja és obsolet, el vermell fa nafra, l'ocre encega.
Quin és el color definitiu? El color del gregal? El de
l'absència? Aquest color transparent que et recull
la pell i et fa l'ànima un bolic. I s'enfonya ben dins el
novembre, dins l'escarabat, dins el centre vital que és
paral·lel i pla. Ultrasònic. Telefònic. Simfònic. I la
gargamella, profundament silenciosa, remou les cordes
vocals amb indiferència. Ja no m'importa, al cap i a
la fi, recollir les vocals i entendre-les al sol de
ponent, al poble on es varen perdre les sabates i els
concerts. De fet, no importa res. M'agraden les
papallones de tinta blava. I ara vull anar amb els
cordons desfets.
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ànimes,
Bertran Perelló [Marta 1983-],
blau,
colors,
concerts,
cordes vocals,
cordons,
enfonyar,
gregal,
metamorfosi,
novembre,
papallones,
persones,
pesar,
recollir,
sabates,
silenci,
tinta,
voler
Subscriure's a:
Missatges (Atom)