Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gris. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gris. Mostrar tots els missatges

06 d’agost 2019

Dir que tot és blanc

després d'Alison Watt, 'Drift'  (2015)


Dir que tot és blanc
és ignorar

el gris, el negre i el groc
en els cops

i en les marees que venen
mentre estudies la floració.

He estat atrapada
en la seva navegació, vaig caure cap avall

i vaig tirar cap amunt, sense corda.
He tingut perles a la boca,

em sentia gran, planetària
i m'he vist a mi mateixa, dividida.



(Poesia traduïda per a aquest blog)



——————————————————

Original:


To Say Everything Is White

      after Alison Watt, 'Drift' (2015)


To say everything is white
is to ignore

the grey, black and yellow
in the strokes

and the tides that come,
as you study the bloom.

I have been caught
in the sail of it, plunged downward

and tossed up, no rope.
I've held pearls in my mouth,

felt large, planetary
and I have seen myself, split.



Rebecca Goss. Girl, 2019

17 de novembre 2018

Binisafua

Faig cap al teu redol humit
vora l'enginy on les turqueses
blavegen el cel gris.




Rosina Ballester. Vestigis. 2010

Pr.: Ponç Pons

XII Premi de Poesia Parc Taulí, 2009




08 d’agost 2018

Plou... Plou

Plou..., plou!
Tot és núvol i gris.
Plou..., plou!
Dius que això et posa trist!

Dius que no t'agrada la pluja
perquè banya el carrer;
dius que no suportes les penes;
per això tens el cor tan estret.
Plou..., plou!
Tot és núvol i gris.

Plou..., plou!
Dius que això et posa trist.



Fragment




Maria del Carme Girau, dins,


L'aigua. 1989 ; p. 25

Ed.: Eulàlia Valeri
Il.: Fina Rifà

19 de juliol 2018

Corranda metafísica

Llibre: Tren de paraules / Josep Maria Sala-Valldaura ; Il.: Carles Porta - Poesia: Corranda metafísica, p. 36  ISBN 8479353724  per Teresa Grau Ros
El cel és blau i blanc i gris,
      me'l miro i sóc feliç.
Jo no puc saber qui el feu,
si van ser els colors o Déu.




Tren de paraules. 1997

Text: Josep Maria Sala-Valldaura
Il.: Carles Porta



05 de juliol 2018

Focs verds

EL CAMÍ ÉS VOREJAT de miralls tapats
el camp lluu esmorteït:

Tres pedaços negres, i un de verd

tèbia empremta a l'ànima meva

Regió de distància El desig

és mon pensament

El cel tensa son gris llenç

crema un foc ran de mon genoll

llebres es mouen a l'espigam





Katarina Frostenson, dins,

Poetes suecs del segle XX. 1995

Traducció de Lluís Solanes

10 de juny 2018

ÈCDISI

                 I.

només grisos centrifugats.
llums i ombres sota
les potes de l'aranya del temps.
brilla en el rou la teranyina, a través
cel gris de nou.
la pluja dels dies.

               II.

sembla que algú baixi,
          l'escala es deprèn, comença a surar.
el llac es fa neu.  salta.
tantes petges per omplir.  somnis.
sense paraules avança.
enlloc és immens. vés-hi.
pau. sense òrgans que s'aturin.
blanc fos entre arpegis.



Fragment.



Núria Armengol, dins,

Reduccions : revista de poesia. núm. 105-106, juny 2015. p. 27

31 de maig 2016

el maig t'ensenya

el maig t'ensenya
que el món és més verd
com més gris és el cel






Ramon Farrés. El present constant. 2009

Coberta: Atzavara, acrílic sobre tela
original de Pep Dengra

25 d’abril 2011

Et somiava blava

No d'un blau d'atzur, que et crida
per capbussar-t'hi, ni d'un blau de mel,
que se t'ofereix, llaminer. Et somiava
d'un blau neguitós i afligit, com mar
i cel confosos en aquella migdiada de
desembre i aquells ulls, uns ulls d'un
blau complex i un gris de lluna que es
conjuraven, indiscrets, per captivar-me
i submergir-me en esbarzers.



(Fragment)


Montserrat Betriu Guerrero, dins, 
Dones i literatura a Lleida, 1997

18 de desembre 2009

Ponent

Escriuré per glossar el dol d'aquesta tarda
que mor pausadament cap a l'oest.
Veuré els cors d'àngels foscos
volar pel cel, cap a ponent.
Les ombres jauran com fulles marcides
d'un sol aturat,
i profundament cauran els grisos
damunt els vells bancs de fusta.
La gent passejarà omplint-me de murmuris
fins que s'esgotin els mots i les petjades.
Jugaré tan sols a ser qui soc, mentre deixo
que la nit m'abraci les sabates.



Núria López GarciaEstacions de trànsit. 1992