Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris guitarra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris guitarra. Mostrar tots els missatges

02 de setembre 2015

IX

He penjat la guitarra a l'escàlem
i he deixat la balada nedar sola
a l'impuls del corrent.
Poso el rem musical arran de l'aigua,
just a nivell,
i l'harmonia puja
des del pou del ressò,
xopa d'escuma, enribetada d'algues;
polsa la pauta oberta de les cordes
i vibra commoguda la ribera.






Alícia Tello. Calaix d'ocells, 1991
Pròleg: Màrius Sampere


17 d’octubre 2009

Divuit anys

Flors blanques

A la Nora, el 21.1.1996

Quan tenia divuit anys,
les noies eren de vidre,
els guerrillers, herois
i els cabells, senyera.

El món era lluita,
i la lluita, un món.
Els llibres clandestins
circulaven amb desfici.

Ballava, però,
balades romàntiques
i de la guitarra en feia
estri de feina com l'Atahualpa,
l'Ibáñez o en Serrat.

Quan tenia divuit anys,
passava pors grises
i alguna nit d'insomni
però vivia a raig
i ple de somnis
quan tenia divuit anys.